Bruna Ruíz, l’expressió d’uns sentiments

per Ramon Casalé Soler

Recentment s’ha inaugurat la setena edició d’Art Nou, organitzada per les galeries d’Art Barcelona, on participen més de 80 artistes menors de 35 anys. A banda de les 16 galeries pertanyents a l’associació Art Barcelona, també hi són presents diversos espais d’art de la ciuat i de l’àrea metropolitana. Entre els artistes que han mostrat els seus treballs hi ha la jove barcelonina Bruna Ruiz Planella de la Galeria H20 (Verdi, 152). L’exposició porta com a títol Ennui, paraula d’origen francès que significa avorriment encara que, aplicat al món de la filosofia i de la psicologia, fa referència “a un estat permanent més que només un avorriment passatger”, on presenta una vintena d’acrílics sobre tela, a més d’un nombre indeterminat de dibuixos, on el retrat, sobretot el femení, és l’únic protagonista.

Bruna Ruíz ve del cinema però sempre li ha interessat el món de la il·lustració. Aquesta és la seva primera exposició individual, on apareixen un gran nombre de rostres femenins, que semblen ser la mateixa persona, des d’una òptica expressionista i agredolça, ja que es tracta d’una sèrie de cares i cossos que denoten preocupació, infelicitat i por, on resta palès que l’artista pretén mostrar el seu món interior de la manera més crua, com de fet, ha succeït en altres pintors, cas d’Egon Schiele, l’artista austríac pel que Bruna Ruíz sent una gran admiració. Com anècdota personal, senyalar que aquest estiu vaig tenir l’oportunitat de veure la retrospectiva que va dedicar el Leopold Museum de Viena a Schiele amb motiu del centenari de la seva mort, i quan vaig veure l’exposició a la H20 el que primer em va venir el cap va ser que hi veia referències respecte a ell, fet que m’ho va confirmar la pròpia artista. Va ser un pintor molt qüestionat per les institucions culturals i socials del seu país, sobretot per pintar nus masculins , ja que en aquell moment la societat austríaca era molt conservadora.

Ruíz Planella s’endinsa en la representació del cos humà, intuïm la idea de moviment, tant per la disposició de les mans, de la cara o dels ulls, a més de la mirada de cadascuna de les dones representades, que denoten serietat i fredor i on s’observa “aquesta idea de buit, malgrat estar rodejat de gent , amb les mirades i el buit dels seus personatges”. Això indica ns a quin punt l’art pot expressar els sentiments més profunds de l’ésser humà, i que gràcies a la pintura i el dibuix, el públic pot captar amb tota la seva intensitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *