El pla d’usos ja fa decréixer la xarxa de locals de restauració i oci: 18 menys en dos anys

El pla d’usos de locals de pública concurrència de Gràcia, una de les eines de regulació de l’oferta de restauració i oci més veteranes i més polèmiques, que es va sotmetre ara fa dos anys a l’última reforma i que justament l’any que ve complirà 25 anys, ha començat a recollir fruits en la voluntat de sotmetre el nucli històric de la Vila a un decreixement de xifres. En els dos anys llargs que van des del 27 de juny de 2016, data de l’entrada en vigor del text renovat, i l’1 de novembre de 2018, el Districte ha comptabilitzat un total de 18 baixes, totes corresponents a locals de restauració, ubicats entre la zona saturada i la zona de contenció, però que en cap cas recuperaran ja la seva llicència.

La reforma del pla d’usos de 2016, la tercera des que aquesta normativa va començar a existir el 1994 i es va revisar el 2001 i el 2005, va consensuar-se en la primera part del mandat amb els vots de l’aleshores equip de govern de BCN En Comú i PSC, els vots favorables d’ERC i C’s i l’abstenció de CiU, va posar l’accent en el decreixement de l’oferta de restauració i oci en el dens espai públic del nucli històric i del Camp d’en Grassot, distingint aquests dos barris de Gràcia en zones saturades, de contenció, perimetrals i genèriques. “La nova regulació del pla d’usos ha de tendir a buidar”, apuntaven ara fa dos anys els documents oficials.

La xifra de 18 establiments tancats -quatre corresponents a la zona saturada, nou en zona de contenció (corona de la zona saturada) i cinc més en la zona de contenció a Grassot- és discreta en el conjunt dels actuals 660 establiments de pública concurrència, però fonts municipals han remarcat a aquest setmanari que és “la primera vegada que aconseguim baixar” aquestes xifres després de dècades en què l’oferta a Gràcia ha estat un reclam per a visitants de tota l’àrea metropolitana. Les mateixes fonts posen èmfasi en els esforços de l’equip de llicències municipal.

El pla especial d’establiments de pública concurrència, popularment conegut com el pla d’usos, una de les normatives més debatudes políticament i socialment a Gràcia, ha començat a donar fruits dos anys després de la seva última reforma a mitjans de 2016 en la voluntat de fer decrèixer la tupida oferta de restauració i oci que hi ha sobretot al nucli històric de la Vila i en les parts limítrofs , sobretot al Camp d’en Grassot.

Les primeres xifres amb què treballa el Districte revelen una reducció de 18 establiments, tots pertanyents al sector de la restauració, que es reparteixen a nivell territorial de la següent manera: quatre a la zona saturada (interior de la Vila), nou a la zona de contenció (corona de la Vila de Gràcia) i cinc més també en zona de contenció però al Camp d’en Grassot-Gràcia Nova. En les altres tres categories que s’organitza el pla d’usos, els establiments amb activitat musical, els de plats preparats i els d’alimentació amb degustació, no s’ha produït cap baixa.

Fonts del Districte han explicat que aquestes xifres corresponen a l’evolució que ha seguit el pla d’usos des que es va aprovar l’última reforma i el nou text va entrare en vigor, el 27 de juny de 2016, i l’última avaluació de dades a partir de les inspeccions del servei de llicències, i el resultat obtingut demostra que és “la primera vegada que aconseguim baixar”.

També les mateixes fonts han apuntat que els 18 casos registrats que han perdut la llicència són “irrecuperables” i tampoc generen “cap vacant”. Aquesta pèrdua de llicència es pot produir per caducitat o canvi d’ús, però també per altres casuístiques com observació per part de l’autoritat municipal d’inactivitat durant dos anys o d’obres que impliquin un desmuntatge general de l’establiment.

L’equip de llicències del Districte, amb aquesta casuística diversa, ha advertit que a aquests casos s’hi poden afegir en els pròxims mesos 40 exemples més que estan “en tràmit” i sobre els quals els tècnics n’estan fent el seguiment per determinar si es consoliden com a baixa de la xarxa d’establiments d’oci i restauració.

 

660 espais musicals, de restauració, de plats preparats o de degustació. La reforma del pla d’usos de 2016 va tenir com a novetat la inclusió d’un cens d’un tipus d’establiments “que generaven un conflicte” en la concurrència pública i ara mateix aquest cens s’ha fixat en 660 negocis: 573 de restauració, 16 musicals, 46 de plats preparats i 25 d’alimentació amb degustació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *