‘La balada de Buster Scruggs’

per Lluís Bou

Els germans Joel i Ethan Coen, dos dels cineastes més originals dels EUA, han estrenat a Netflix La balada de Buster Scruggs, un western genial en sis episodis. És una pel·lícula per sucar-hi pa, amb històries de bandits i colons.

Els germans Coen fan un cinema sorprenent, fatalista, amb diversos nivells de lectura, trufat de genialitats. Són uns reis fusionant gèneres, barregen el Western amb la comèdia, amb el gènere fantàstic o amb el terror. Els Coen aconsegueixen fins i tot fusionar el Western amb l’Antic Testament sense que grinyoli. A tots els seus films n’hi ha pinzellades.

La balada de Buster Scruggs són sis històries de l’Oest, tractades com a paràboles llegendàries, amb diferents estils. Les dues primeres –La balada de Buster Scruggs i Near Algodones– fan un relat prodigiós amb humor negre, entre l’absurditat i el fons profund. A la primera hi ha traces dels spaghetti western de Sergio Leone, i la segona és una faula que fa mastegar a l’espectador el paisatge del Sud. No endevinareu com acaben les històries, els Coen són grans guionistes.

Meal Ticket és la història de Caín i Abel del Gènesi traspassada a un mòrbid Oest americà. La societat no canvia. És la visió més fosca. All gold canyon en seria un contrapunt pastoral, amb una pinzellada ecologista.

Entre tots els episodis destaca però The gal who got rattled, que té un plantejament imponent, amb una llarga caravana que avança per unes praderies que són un mar. El personatge que interpreta Zoe Kazan desborda de matisos i els altres s’implement estan esbossats. I ja veureu per què.

El film acaba amb The mortal remains, un episodi que relliga amb la literatura d’Edgar Allan Poe i l’estètica gòtica. Un fantasmagòric viatge en una diligència, el darrer.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *