Acord entre Districte i veïns per batejar Santa Magdalena com a Magdalena E. Blanch

Van irrompre en una audiència pública al setembre advertint que s’havien assabentat per l’Independent que el Districte, a través del grup de treball de nomenclàtor, havia decidit canviar els carrers de les falses santes al voltant de la plaça Trilla i van oposar-se frontalment al canvi del seu carrer, Santa Magdalena, per Magdalena Escarabatxeras “perquè sona a escarabat i serem la riota del barri”. Passat aquell incident, havent recollit prop d’un centenar de firmes i havent fet replantejar la idea en una solució salomònica, els veïns del carrer -encara- Santa Magdalena han acceptat la nova proposta del Districte perquè el seu carrer es digui Magdalena E. Blanch.

La història és sobradament coneguda: un cop urbanitzat l’entorn de la masia de Can Trilla, el propietari, Antoni Trilla, va dedicar els carrers del voltant a la seva família, principalment dones, però com que en aquella època no era costum posar de relleu les dones, van arribar a la solució enganyosa de determinar que eren santes. Així la vídua de Trilla, Àgata Badia, va ser Santa Àgata; la sogra, Rosa Puigrodon, va ser Santa Rosa i la mare, Magdalena Escarabatxeras, va ser Santa Magdalena.

A finals d’octubre, en l’última reunió del grup de treball de Nomenclàtor, la consellera Àngels Tomàs, d’acord amb historiadors com Josep Maria Contel, va plantejar la idea de recórrer al segon cognom d’Escarabatxeras, Blanch, i reduir el primer cognom només a la lletra inicial. “El primer era espantços i aquesta ens sembla una solució adequada”, han respost els veïns, segons apunta a aquest setmanari la responsable de la campanya veïnal, Cari Balbastre.

La inquietud veïnal també se centrava, segons Balbastre, en el fet que els últims canvis de noms de carrer a Gràcia en espais amb veïns residents han merescut l’organització d’una consulta, com és el cas de Príncep d’Astúries i Secretari Coloma, que ja han rebut el plàcet de la ponència de Barcelona per recuperar els noms de Riera de Cassoles i Pau Alsina. “Per què nosaltres no vam ser consultats”, ha apuntat.

El veïnat admet que la solució, tal com es va posar en dubte en el grup de treball de nomenclàtor de Gràcia, és excepcional, però defensen que “col·loquialment la inicial del primer cognom acabarà caient i direm el cognom de la mare”, conclouen. Doble victòria per a les dones, al cap i a la fi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *