Quan el bosc no ens deixa veure l’alzina

per Berta Clemente, Consellera, portaveu del PDeCAT Gràcia

La setmana passada vam ser coneixedors de la voluntat del propietari de les finques centenàries del carrer Encarnació 13, 15 i 17 d’enderrocar-les per tal de construir-hi habitatges. Amb l’enderroc també desapareixia el jardí i es talaven els arbres i l’Alzina que segons diuen alguns veïns té gairebé 250 anys.

Molts i moltes havíem anat passant davant d’aquelles casetes i ens les miràvem, amb una barreja d’admiració i també d’enyorança per una Vila que ja no existeix. Passar per aquelles casetes ens feia viatjar a una Gràcia antiga, que només podem imaginar amb l’ajut d’historiadors o de vivències de la nostra gent gran, com les de la Maria Jové, de 94 anys, que hi va viure.

Quan es governa cal un equilibri complicat. Per una banda cal desenvolupar urbanísticament els barris amb habitatge, equipaments o infraestructures; per l’altra garantir la preservació del patrimoni cultural i històric dels barris, (i recordem que no sempre valor cultural i patrimonial i sentimental van units).

La Vila de Gràcia és un districte mancat d’equipaments i de sol per construir-los, a banda de que el preu d’aquest és molt car. L’administració local ha d’estar amatent a qualsevol oportunitat que aparegui de poder recuperar sol i urbanitzar-lo amb retorn social, ja sigui en forma d’equipament o d’habitatge públic, hem de ser conscients que fer nous equipaments a Gràcia implica destinar recursos a comprar solars o edificacions.

Els governants també han de ser capaços de donar resposta a les urgències o oportunitats que van apareixent i això és el que ha passat amb les casetes del carrer Encarnació.

El govern Colau va decidir a principis de mandat eliminar la comissió conjunta de cultura i urbanisme que es reunia per valorar les llicències sol·licitades que podien ser patrimonialment conflictives i detectar-les en fase inicial, ara veiem les conseqüències d’una decisió que permetia evitar problemes com els que ara ens trobem.

Deixant a banda la real necessitat de revisar i actualitzar el catàleg de patrimoni municipal protegit, ara l’Ajuntament ha de donar resposta urgent a una clara demanda veïnal: garantir les casetes i l’Alzina; i l’única manera és trobant solucions imaginatives com la que el Govern Trias va trobar al mandat passat a Horta amb Torre Garcini. Un espai que retornarà al barri com a casal per la gent gran. A Gràcia també en tenim exemples, com la compra del solar del mateix carrer Encarnació 62-64 que acollia el Convent Escola i Capella de les Monges i que actualment acull el jardí del silenci.

Necessitem que el govern sigui proactiu i no pas reactiu i conscient de que la solució només vindrà per negociació i visió de futur. Nosaltres ja hem fet la nostra proposta, una aposta decidida per a que l’Ajuntament recuperi les casetes i que així esdevinguin equipaments per un barri mancat dels mateixos. Una escola bressol per a infants i un equipament per a la gent gran podrien ser-ne el resultat. Ens hi posem per fer-ho realitat?•

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *