Santa Catalina és el futur de Gràcia

per Enric Borràs

A Palma hi ha un barri de fora del centre delimitat per les antigues muralles i fet de cases baixes de dos pisos, un lloc agradable, assolellat, ple de bars i restaurants i amb una trama urbanística pròpia diferenciada de la resta de la ciutat. Es diu Santa Catalina, i té molts punts en comú amb Gràcia. Entre d’altres, que aquesta estructura i característiques pròpies, que el fan diferent, l’han convertit en un objectiu de la gentrificació i la inversió estrangera. La meitat dels pisos que s’hi venen els compren estrangers. Els autòctons no poden permetre’s-ho. I entre els que es lloguen, pocs tenen un preu inferior als mil euros al mes, per petits que siguin. No són per a mallorquins. Les botigues imprescindibles per a la vida quotidiana, des dels forns fins a les drogueries, passant per les carnisseries o les ferreteries, van desapareixent a poc a poc. En canvi, es multipliquen els gastrobars, els restaurants temàtics i els bars de nit. Santa Catalina ha canviat a marxes forçades en molt pocs anys. 

L’augment del preu del lloguer, sumat a un mercat immobiliari cada vegada més enfocat a la venda als estrangers o a l’especulació, ha anat expulsant lentament una part important dels veïns de sempre. Santa Catalina és, hores d’ara, un lloc on sortir a dinar, a sopar i –sobretot– on passar-hi una nit de gresca, perquè també hi ha alguna discoteca d’èxit que obre fins tard. Podríem dir que Santa Catalina, com altres barris de Palma, són un exemple del que podria passar a Gràcia en qüestió de pocs anys. Bé, un estadi més avançat del que ja passa. Encara que el procés hi va començar més tard, ha estat molt més accelerat i contundent.

En aquest sentit, Barcelona –i Gràcia– tenen molt per aprendre de Palma, una ciutat que s’esforça dia a dia a conviure amb un turisme cada vegada més saturador que, en proporció al número total d’habitants, té un impacte més elevat del que hi ha la majoria de barris de Barcelona. Els governs municipals de les dues ciutats són compatibles pel que fa a la manera d’entendre com el sobreturisme afecta la població. Avancen cap a una mateixa direcció, però a Barcelona li convindria observar més què passa a Palma, com passa i perquè. Seria com veure’s en un mirall que reflecteix un possible futur proper. Encara que no dibuixaria un esdevenir gaire amable, ajudaria a definir què cal fer per evitar-lo, o com a mínim per atenuar-ne els aspectes més negatius. 

L’habitual presència de mallorquins a Gràcia, i a tota Barcelona, ha fet que fins i tot s’hi celebri una festa illenca com la de Sant Antoni. La petjada mallorquina al barri és innegable. Però més enllà d’això, a nivell institucional, convindria reforçar els vincles entre dues capitals –Palma i Barcelona– que, a banda de l’idioma, tenen molts punts en comú i futurs amb reptes molt semblants. Probablement Barcelona no trobarà cap aliada tan semblant com Palma, en aquest sentit, en tot el Principat. Una aliança profunda entre totes dues ciutats els podria facilitar el camí que queda per recórrer.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *