Tots som glopaires

El 9 de setembre de 1978 va obrir El Glop. En Joan Ricart tenia 22 anys. Ara n’han passat 40 i tot i els canvis que han tingut lloc a dins i a fora manté el mateix esperit que el primer dia. “Volíem que la gent vingués a passar l’estona, a trobar-se amb els amics, a sentir-se com a casa, menjar no era el més important”, explica Ricart. Així que el Glop es va convertir en restaurant perquè els clients volien un restaurant; quatre amanides i quatre carns (literalment) conformaven la carta. I les torrades, és clar. “No teníem ni patates, la guarnició eren torrades”. N’hi havia de totes classes, dolces i salades. 

L’ampliació va venir al cap de quatre anys, i per pressió popular, però després el creixement ha estat imparable. Actualment el grup el conformen actualment tres espais, la taverna, l’espai original, que sempre ha defensat els plats de la cuina catalana més tradicional; el Glop de la Rambla, obert el 1996 i la Taverna del Teatre, al carrer Casp i obert un any després. “Però el meu favorit és el de Gràcia”, confessa entre bromes el Joan. Per a ell, crear l’atmosfera perquè la gent es trobi a gust és la clau de l’èxit, sense deixar de banda altres factors com el producte i la qualitat. Però el tracte va per davant. Als 15 anys ja treballava de cambrer; sap de què parla. “Tinc clients que venen des del principi, ara ja acompanyats dels seus néts, i són més amics que clients”, afirma el restaurador gracienc. 

Juntament amb la seva sòcia, la Sílvia Chapán, tiren endavant un equip format per una vuitantena de persones, més de 20 al projecte gracienc. La valoració de l’efemèride és clara: “La satisfacció més gran és veure la gent que es manté fidel”, assegura Ricart, que ha volgut agraïr també la fidelitat i l’esforç del personal que forma part de la història del Glop. “Tos som glopaires”. I encara que ells no esperaven “créixer tant”, aquest creixement ha comportat alguns canvis. “Hem adaptat una mica els horaris perquè els turistes menjen molt d’hora, i també amb els anys hem incorporat molts arrossos a la carta”. 

Per al Joan, el nivell gastronòmic de la Vila és molt alt, i li agrada visitar altres cuines perquè n’aprèn i se n’adona com canvien les tendències. Des del seu territori, cadascú defensa una terra comuna. Però ell pot presumir de ser el primer de tenir una carta només en català. “La idea era que la gent socialitzés preguntant a d’altres persones”. Doncs això, clars i catalans des dels orígens.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *