Guanyem els barris per al veïnat

per Eloi Badia, regidor del Districte de Gràcia

Com a moltes altres ciutats del món, un dels principals problemes que ha d’abordar en aquests moments Barcelona, el districte de Gràcia i els seus barris és el fenomen de la gentrificació. Mitjançant la gentrificació un barri canvia la seva població històrica per un grup social amb més capacitat adquisitiva, suposant una transformació del barri i de la seva identitat. La gentrificació és un procés on l’encariment dels habitatges de lloguer, la substitució del teixit comercial o la massificació de l’espai urbà a causa del turisme generen la traumàtica expulsió de la població dels nostres barris. Fa pocs dies a Gràcia hem vist com aquesta situació afecta les persones més vulnerables. Aquests casos ens refermen la nostra voluntat d’acabar amb els processos especulatius que afecten els nostres veïns i veïnes.

La gentrificació no és un fenomen neutre i per això vàrem organitzar, amb la complicitat d’entitats veïnals i experts, les Jornades “Gràcia davant la gentrificació” que van tenir lloc a l’Espai Jove La Fontana fa tot just dues setmanes. Allà vàrem posar sobre la taula els reptes que comporta el fenomen i les possibles accions que s’hi poden desenvolupar des de tots els àmbits per fer-hi front.

El debat va girar en bona part en definir mesures a desenvolupar a Gràcia en matèria d’habitatge per lluitar contra la gentrificació. Mesures imprescindibles ja que no podem oblidar que el parc públic d’habitatge de la nostra ciutat representa només l’1,5%  del total d’habitatges existents. I només al districte de Gràcia hi ha més de tretze mil sol·licitants d’habitatge públic.

Es va parlar de potenciar els programes destinats als ajuts del lloguer, especialment al barri de la Vila de Gràcia, de mobilitzar el parc de sòl públic qualificat com a equipament per fer habitatge dotacional o de promoure noves promocions d’habitatge públic i cooperatiu en diferents barris del districte com Vallcarca o La Salut.  També es va posar en valor la importància d’aprovar la modificació del Pla General Metropolità perquè les promocions d’habitatge en sòl urbà consolidat destinin el 30% del sostre a habitatge públic, fet que podria significar uns 300 habitatges al districte en els propers quatre anys.

Representants de ciutats europees com París, Berlín, Madrid o Sabadell vam concloure que el moment actual és clau per a la identitat dels nostres barris i per tant, es necessiten amb urgència canvis profunds en aspectes legals que no són competència únicament de l’administració local. Qüestions com la regulació del sòl, els arrendaments urbans o la fiscalitat en les operacions de compra-venda, per exemple.

S’ha de cultivar la idea que, com la sanitat, l’educació o el transport col·lectiu, l’habitatge públic de lloguer és un servei bàsic que cal universalitzar perquè no estigui adreçat només a l’emergència social i hi puguin accedir també les classes mitjanes dels nostres barris. Ens cal civilitzar el mercat immobiliari, reforçar el parc públic i comptar amb la coproducció social de solucions residencials mixtes.

Seria molt útil que l’Ajuntament disposés de competències que estan en mans d’administracions supramunicipals. Una bona reforma de la Llei d’arrendaments urbans (LAU) seria una de les millors maneres de defensar l’arrelament dels llogaters als seus barris. També, ens cal un compromís de les diferents administracions per augmentar substancialment les partides dedicades a habitatge públic. Per últim, l’Ajuntament ha de continuar incrementant les cessions temporals de sòl públic a fórmules de propietat compartida que demostrin la seva funció social i la seva gestió democràtica.

Des de Gràcia, des de Barcelona, hi estem treballant, però, per fer-ho possible necessitem cercar estratègies comunes de tots als agents implicats i, així, poder guanyar els nostres barris per tot el seu veïnatge. Som-hi!

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *