Marcel Casellas: “Fem la nostra música com si el país fos normal”

És un assaig i una excusa per presentar a la premsa el seu darrer disc mentre se sent el ritme de les percussions mediterrànies, el so de la tenora o de la guitarra. La Cobla Catalana dels Sons Essencials ha visitat aquesta setmana el que serà l’escenari d’un dels concerts destacats del festival Tradicionàrius el 18 de gener al CAT. Amb nou disc sota el braç, Si són flors, floriran, la banda -formada per deu músics d’arreu del país- reivindica “la necessitat d’una cultura crítica, que posi en valor una resistència cultural”.

La formació de Marcel Casellas utilitza la tímbrica fonamental de la cobla per explorar una “nova manera de sentir, sense complexos. En clau de pop acústic, la nova arrel-fusió de la Cobla convida a ballar a ritme de rumba, sardana o fandango. “Ens agrada força tots els estils i tots hem tocat de tot, però en aquest projecte comú el que volem és convidar la gent a bellugar-se d’una manera genuïna, bellugar-se a la catalana”, explica Marcel Casellas, director i autor del repertori.

El disc Si són flors, floriran s’explica també com “un treball compromès i reivindicatiu”. “És evident que no som aliens a la realitat que ens envolta i durant tot aquest darrer any la situació política dels país ens ha influenciat”, assegura Casellas. En aquest sentit, la banda té la intenció de fer una visita a Lledoners, i manté una correspondència regular amb Jordi Cuixart.

L’explicació del projecte de Caselles també posa l’accent en els objectius de la banda: la normalització de la música tradicional catalana. “Si entréssim en un bar i sentíssim una sardana segur que ens grinyolaria. Nosaltres funcionem com si el país fos normal i a ningú l’estranyés escoltar una jota mentre es pren una cervesa”, afegeix el músic. Per definir aquest treball discogràfic, Casellas parla d’espores, que “espargides en accions, musicals, de dansa i artístiques en general, floreixen en el moment menys esperat, quan les condicions són propícies. Però han de ser allà. El poble és cultura i identitat, si les arrels i la memòria són vives, i rebroten, encara que en algun moment puguin semblar somortes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *