Fora la placa a Puigmartí de la xemeneia de Poble Romaní

per Grup de Memòria Històrica de l’Ateneu Llibertari de Gràcia

El passat dia 17 de novembre, i com un acte més que acompanyava a la nostra ruta llibertària a Gràcia del segle XIX, sobre la placa oficial dedicada al patró Francesc Puigmartí se’n va col•locar una altra de simbòlica, per mostrar el nostre rebuig a la seva inadequada existència en la xemeneia de la plaça del Poble Romaní.

Creiem que la placa consagrada a Francesc Puigmartí és herència d’aquell discurs, tant del “pujolisme”, dedicat a enaltir la vida i miracles d’industrials i homes de negocis del s. XIX, que des del punt de vista d’avui serien clarament qüestionats, per poc que gratem en aquesta pàtina de mentides i mitges veritats, que han anat dipositant sobre la memòria popular, els estaments del poder polític i econòmic.

Francesc Puigmartí que va fundar l’any 1841 l’empresa de filats i teixits de Gràcia, denominada popularment “Vapor Nou”, és qualificat des de la historiografia d’aquest país com un “industrial modern”, encara que aleshores tenia ja 69 anys i més que industrial era un comerciant, que havia estat arrendatari del monopoli de la sal a Catalunya, i que aprofitava la jerarquia exercida sobre nombrosos fabricants modests, en tant que proveïdor i creditor, per apostar pel negoci tèxtil .

Al “Vapor Nou” els conflictes laborals sovintejaren, conseqüència de la reducció dels salaris, prohibició de portar rellotges dins de la fàbrica (per retallar el descans i allargar la jornada), amenaces d’acomiadaments massius, etc.

Així doncs, creiem impropi l’existència d’aquesta placa a la xemeneia, una xemeneia que per cert sempre s’ha repetit que era del “Vapor Nou”, una afirmació molt dubtosa si tenim en compte que aquest estava situat on ara s’aixeca el mercat de l’Abaceria, massa lluny. O sigui que la famosa xemeneia seria de la nova fàbrica que construí el fill de Francesc Puigmartí, Ramon, darrere del gran vapor el 1861, nou anys després de la mort del pare.

El senyor Puigmartí ja té el seu carrer. Les plaques al barri homenatgen a personatges populars, al Gato Pérez, al Pescaílla, al Gironès, al Blume, o a entitats com els Castellers, o al Poble Romaní, però a un patró en les restes d’una fàbrica? Sembla privilegi d’una altra època.
I en aquest temps, de tanta desmemòria i conformisme, si algú es mereix el nostre record, són especialment “les treballadores i treballadors que van lluitar contra l’explotació i per un món millor”.•

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *