Fanalets de Reis

per Guillem Roma i Batlle

Joan Amades explica en el Costumari Català que, antigament, durant la nit de Reis, molt nens i nenes de diferents poblacions del Pla de Barcelona anaven a l’actualment desapareguda ermita de Betlem, al peu de Collserola, a rebre el Reis d’Orient amb sogalls de corda vella encesos. El motiu de l’activitat era ben senzill, els nens i nenes, motivats en part pel pares i amb molta innocència, volien guiar amb llum els Reis en el seu camí fins al pla a través de la serralada de Collserola per així assegurar l’arribada dels seus regals.

Aquest costum va molt lligat al cicle dels Focs de Nadal que estan emmarcats dins del període de temps proper al Solstici d’Hivern, moment en el qual les hores de llum solar són les més reduïdes de l’any i on l’ésser humà té més necessitat d’il·luminar el seu entorn. Podríem anomenar altres costums associats a aquest cicle com poden ser les falles i fogueres de la Nit de Nadal a les poblacions de Bagà o Sant Julià de Cerdanyola o les llums als carrers de viles i ciutats. El costum que estem analitzant en aquest article està en l’actualitat absolutament perdut a Gràcia i Barcelona per exemple però encara és present en d’altres com Badalona o Figueres.

Les tradicions neixen, algunes moren, altres sobreviuen i evolucionen. La clau de la seva supervivència sempre està en si ens són útils com a societat. En aquest cas, els Fanalets de Reis és una tradició perfectament recuperable i útil en un entorn urbà en un format modern a base de llums elèctriques a piles que té un potencial molt gran. Ho crec així degut a la seva capacitat de fer partícip a la mainada en la Cavalcada i així fer que aquesta sigui més una festa que un espectacle. També ho crec per la seva senzilla execució com per la seva capacitat de generar un espectacle de llum molt interesant. El fanalets es poden fer de manera artesanal a casa o en tallers organitzats per entitats com la Fundació de Festa Major de Gràcia, o es poden comprar a un molt baix preu a qualsevol basar xinès, això fa que la possibilitat de creixement viral del fenomen sigui molt factible. Què falta doncs? Potser més difusió o el treball en xarxa de les entitats i institucions o potser simplement una espurna casual que faci activar el fenomen. Sigui com sigui, tant de bo pugem algun dia veure que aquesta tradició entra de nou per quedar-s’hi en llocs com Gràcia o Barcelona i que sigui tant present com per exemple ho és en l’actualitat el Tió de Nadal.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *