Alberto: “Mai hauria pensat estar tants anys a l’Europa”

Alberto González va disputar contra el Martinenc el partit número 250 amb la samarreta de l’Europa i es va situar com el cinquè jugador amb més partits disputats.

Com recordes el teu inici al club?
Vaig arribar de la mà del Pedro Dólera, que ja em coneixia del juvenil de Prat, i recordo arribar amb molts nervis, només havia jugat una temporada a Tercera, era molt jove i sabent que arribava a un club històric. Però recordo que va ser fàcil, ja coneixia alguns companys i l’entrenador, i em vaig sentir molt a gust des del primer dia. A més, gent com el ‘capi’ Delmàs o el Ramon Gatell ‘Gati’, m’ho van posar molt fàcil.

Quins moments recordes més especialment d’aquests 250?
Sobretot la final de la Copa Catalunya, eliminar el Barça B o jugar la final contra el Girona va ser molt especial, a més, en l’àmbit personal vaig tenir l’oportunitat de marcar i ho recordo molt. També em quedo amb els partits de playoff.

És realista tornar a pensar en jugar el playoff?
Ara mateix ho veig molt difícil, tenim un equip molt jove i la realitat econòmica és la que és. Crec que la idea és formar un equip que tingui una certa continuïtat, que la gent se senti identificada amb l’equip i d’aquí uns anys ja veurem on es pot arribar, però ara mateix ocupen les primeres posicions els equips amb més potencial econòmic.

La xifra de 250 partits et fa una mica de vertigen?
Molt, si penses en els partits que es juguen en una temporada i més un jugador com jo que es perd molts partits per sanció, te n’adones que 250 partits són moltes temporades. Mai a la vida hauria pensat estar tants anys aquí, i a més, que coincideixin amb els millors anys de la vida per a un esportista.

T’agradaria poder arribar al podi de més partits jugats?
Sí, i tant, al Cano no crec que l’atrapi, perquè és més jove que jo, però sempre miro any a any com estic, i el que puc aportar. M’agradaria decidir jo quan dir prou, i no que el club em retiri, d’alguna manera que se’m trobi a faltar.

Aquest any heu encadenat ratxes de victòries i ratxes sense guanyar, quina explicació té?
Ens va costar arrencar perquè el míster va inculcar una nova metodologia bastant trencadora i amb molts jugadors nous i joves. Després vam tenir una dinàmica de resultats molt bona, crec que vam aconseguir sorprendre els rivals que no coneixien ni la nova forma de jugar ni molts jugadors joves com el Soto, que es va inflar a marcar. Ara ens ha costat més perquè els equips ens tenen més en compte. En general crec que la segona volta costarà molt, els equips ens tindran més estudiats.

L’Oumar ha arribat per posar-vos les coses difícils al Cano i a tu.
L’Oumar té un potencial enorme, unes capacitats físiques increïbles que ni el Cano ni jo les hem tingut, i penso que, si segueix amb aquesta progressió, té condicions per acabar jugant en una categoria superior.

Aquesta jornada visita el Nou Sardenya el Figueres, l’equip del Joan Esteva.
Sí, el Joan va fer una gran feina aquí, i mantinc una bona relació amb ell. Segur que serà un partit molt complicat, allà ja va costar i ha incorporat tres jugadors de qualitat que en el partit de la primera volta no van jugar contra nosaltres.

És possible millorar els resultats de la primera volta?
Costarà, per ara hem guanyat al Martinenc, que a la primera volta vam empatar, però cada vegada costa més donar la sorpresa. Al vestuari fem la broma que a la primera volta hem fet com el Valladolid però a 3a. Ara haurem de seguir fent molt bé les coses.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *