Belén Torres, cap del pla Radars: “Tenim equipaments i serveis activats; falta impregnar el barri”

Belén Torres (Lleida, 1976) és directora del Centre de Serveis Socials de Camp d’en Grassot, lloc on es va originar ara fa deu anys el projecte Radars de monitorització i suport de la gent gran del barri. En deu anys el projecte ja compta amb 325 usuaris a Gràcia i s’ha estès a tota la ciutat.

Com va començar tot? Ja no recordem quin va ser el clic.
Ens arribaven situacions de risc entre la gent gran quan ja estaven molt vulnerables i ens preguntàvem com arribar-hi. Així vam començar a actuar. Jo no hi era el 2008 però sí que hi va haver un cas concret que ens va fer replantejar procediments perquè una persona gran no visqui en certes condicions. Calia fer alguna cosa, i sols no era possible.

Es coneix prou Radars?
Es coneix però encara ens falta que el barri s’hi impliqui més, des del punt de vista particular del veí o des del comerç de proximitat. Ells són claus per detectar casos i que els coneguem per actuar.

Com és una setmana de Radars?
Hi ha un equip de ciutat i dos tècnics per Vila i per Grassot que detecten situacions. Si coneixem el cas, traspassem la informació a serveis socials, i si no el coneixem, ens activem per arribar-hi.

Deu anys ja donen per dir que ho teniu controlat gairebé tot?
No. Ara tenim més de 300 usuaris. Òbviament hi ha més gent amb situacions no vinculades a Radars de qui no hem tingut cap alerta. Per això el 2012 vam ampliar el radi amb accions de barri perquè la gent gran surti de casa.

I surten?
Sí, hi ha activitats massives, però el que ens trobem és que cal fer accions que permetin un contacte més de tu a tu, en grups més reduïts. No volem perdre la interacció.

Aquest seria el repte del 2019?
Sí, volem fer accions amb gent que no ha vingut fins ara. Volem filar més prim.

El repte també és seguir ampliant a tota la ciutat. Quin balanç feu d’aquesta extensió?
L’augment de població gran és una evidència i la generació d’aquestes xarxes s’havia de fer en qualsevol cas. Aquí la prova pilot va funcionar i hem comprovat que té beneficis a tots els nivells. Ha estat fàcil d’exportar.

Com podem reflectir més la vida de la gent gran?
Si donem espais per escoltar la seva veu, si posem el focus en el benestar de la gent gran per evitar la seva solitud, si tenim aquesta mirada.

Què és el millor que t’ha passat amb Radars i què és el pitjor?
El millor és veure que la gent no és insensible a les necessitats dels altres. I el pitjor no en destacaria cap, perquè els casos que hem detectat ja hi hem fet la feina. El pitjor és no arribar. Segur que ha passat alguna cosa a la qual no hem arribat. El pitjor és un futurible: evitar que passi el pitjor. Quanta més gent siguem, més detectarem.

Com t’imagines Radars el 2025?
Ara que tenim equipaments i serveis dinamitzats, el que ens falta és el barri impregnat del projecte. Falta consolidar-ho.

Què li demanaries al futur alcalde per a Radars, que també serà gent gran algun dia?
Que segueixin confiant en aquest projecte, i que hi destinin més recursos. Sempre falten mans. Tenim molta il·lusió i idees, d’això no en falta.•

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *