Gerard Ardanuy: “S’ha de plegar si estàs en un partit i l’amor s’acaba”

Gerard Ardanuy (Bar­ce­lo­na, 1973), regidor no adscrit a l’Ajuntament de Barcelona i president del districte de Gràcia, deixa la política. Ho fa després d’un mandat convuls en el qual ha deixat Unió, el grup municipal amb CiU i ara Demòcrates, i ha quedat vuitè en les primàries de Jordi Graupera.

Per què plegues?
Acaba el meu mandat. M’he presentat a primàries, va guanyar Graupera, és una alternativa fiable i solvent com a alcaldable, no estic a la seva llista i el que sí que li he ofert és la meva col·laboració.

Vau començar molts junts aquest procés. No hi ha hagut feeling?
Sí que hi ha hagut feeling, però no ens movem en la política clàssica de traduir-ho en una llista.

Vuitè. És un mal resultat?
No. Vaig fer una campanya per la meva ciutat, i altres parlaven molt de moltes coses. També hi havia perfils mediàtics i jo no ho sóc. Això m’ha fet reflexionar molt.

Has reflexionat tant que has acabat deixant el teu partit.
Sí, he viscut intensament tot el que vol dir la política des de dins i des de fora dels partits i la conclusió és que, quan estàs en un partit i l’amor s’acaba, millor deixar-ho.

T’has sentit sol en les primàries?
No. Em vaig presentar com a independent. No he estat el candidat de Demòcrates ni ho he pretès. Hi ha hagut algun altre candidat que no era de Demòcrates i que era més de Demòcrates que jo. Continuïtat al partit? No n’hi trobo cap.

El mandat ha tingut un punt de trituradora política.
Sí. Ha estat un mandat convuls fins i tot des del punt de vista emocional. Però m’he reenamorat de la política municipal.

Et veus en una altra cosa política?
Sí, en els propers dies presentarem un espai de reflexió al voltant de la ciutat. Cal seguir positivitzant les polítiques de ciutat en medi ambient, mobilitat, educació…

Com ha anat la relació amb Trias?
Hi va haver ferides i retrets i reaccions de no acceptació, però he intentat mantenir amb els excompanys del grup una bona relació.

Com has acabat amb Toni Castellà?
És una relació de molts anys, i des de fa uns dies no compartim projecte polític. La vida té aquestes coses. Li desitjo tota la sort del món. Em quedo amb les coses bones.

Us heu vist amb l’alcaldessa. Què us heu dit?
L’alcaldessa té una visió molt global, l’he vista amb un punt de maduresa, però ja està en campanya. Vam parlar de seguretat, pressupostos, el tramvia -sorprenentment aturat…

Tornaràs en principi a la teva plaça a la universitat. Et veus treballant a l’Ajuntament?
No em veig de cap manera. Al juliol tornaré al meu lloc de feina.

Has estat president de Gràcia i has conegut dos regidors: Raimundo Viejo i Eloi Badia.
Amb el Raimundo estàvem als antípodes de tot i finalment coincidíem en la majoria de coses. I l’Eloi el veig com un bon descobriment, que ha assumit molta responsabilitat i que l’ha obtingut de cop. Ha fet tot el que ha pogut a Gràcia.

Què t’endús de Gràcia que no t’haguessis endut de l’Eixample, on vas ser president i regidor.
La identitat, que coneguis la gent quan vas pel carrer. Aquí hi ha hagut regidors que han fet d’autèntics alcaldes de municipi.

Ara que ja no seràs polític professional, què li demanaràs a l’alcalde i al regidor de Gràcia.
Que siguin valents i clars.

Un projecte concret que t’agradaria veure realitzat a Gràcia.
Que sigui el primer districte sostenible, de baixes emissions i amb recollida porta a porta d’escombraries.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *