Habitatge públic, habitatge social; sí, gràcies

per Plataforma Gràcia cap a on Vas

Alguna persona posarà en dubte que viure a Gràcia cada vegada és més car? La vila de Gràcia s’està elititzant, gentrificant, i això suposa l’expulsió del veïnat que fins ara podia viure al barri. Un seguit de transformacions, marcades per l’especulació immobiliària, estan portant a una transformació social i productiva de la vila; prou que ho sabem. En aquest context hauríem de tenir clar que per enfrontar-se amb aquest procés cal adoptar una decidida política d’habitatge social. La recent llei del 30% d’habitatge social, impulsada per diverses organitzacions cíviques i aprovada per l’Ajuntament, és una mesura ben encaminada, i la regulació dels preus de lloguer, inexistent i que depèn de lleis d’àmbit estatal,  també és igualment necessària.

Però també és imprescindible dur a terme operacions d’habitatge públic. A quin preu?, es preguntava un recent editorial de l’Independent. Fins ara la resposta de les administracions públiques, Ajuntament i Generalitat, ha estat que a Gràcia el preu era massa car, poc rendible, i a més el sòl era difícil de trobar. En canvi els fons Voltor si que en troben. La conseqüència ha estat que el parc d’habitatge públic de la Vila és el 0,0%. Anem a pams, construir  una escola, un centre sanitari, una biblioteca,… tampoc és barat, però no per això posem en dubte que se’n hagin de fer. Certament, fer habitatge públic a la vila de Gràcia és més car que en altres barris de Barcelona, i més complicat, però, com dèiem és inexcusable fer-ne. El més trist –per dir-ho d’una manera- és que ara que un parell d’actuacions s’estan engegant per fi, tot són problemes.

Al carrer de l’Alzina, uns pilars situats just davant de la plaça Manuel Torrente fa anys i panys que esperen que s’hi construeixi damunt. Els més vells recordem que la vocalia de joves de l’Associació Veïnal Vila de Gràcia va reivindicar un Casal de Joves en aquell espai; potser algun d’aquells joves ja es avi. Construir-hi habitatge dotacional, bé sigui per a joves, avis, gent desnonada,… segur que és positiu. Ja pot ser que a l’hora de redactar el projecte arquitectònic hi hagi problemes constructius a afrontar, però segur que es poden solucionar. De més difícils se’n resolen.  Gràcia cap on Vas va donar suport a aquesta proposta quan ens la van ensenyar. Ja era hora que es fes alguna cosa en aquest espai. Era imperdonable que una zona destinada a equipament estigués sense edificar. Ara, alguns partits que han governat a l’Ajuntament de Barcelona i no varen fer res al respecte hi posen problemes. Si us plau… 

I també hi ha problemes amb la modificació del Pla General per anul·lar l’obertura de la Rambla del Prat. Situem la qüestió: Ara per ara l’interior d’illa que està en debat és un espai de propietat privada afectat pel planejament urbanístic. Desafectar-lo sense més ni més, representaria que passaria de públic a privat. Pocs espais públics tenim a Gràcia per anar-los perdent. És clar que si es construeix un bloc de pisos a l’illa on vius tindràs menys vistes i una mica menys de llum alguna hora del dia. Però també ho és que si estàs de lloguer i te’l apugen tant que hagis de marxar hauràs perdut bous i esquelles. 

Quan a Gràcia no hi ha cap habitatge públic, construir-hi 18 pisos socials és molt. Obrir un carreró sense sortida –el  carrer de l’Àngel-  i eixamplar-lo en un punt per fer una placeta, vol dir guanyar espai públic, i obtenir d’aquesta manera més habitatge social. Així, d’entrada, no sembla cap nyap. Una altra cosa és que el veïnat directament afectat al·legui altres consideracions, que ben segur estem interessats en conèixer, i que aprofitant l’anàlisi dels arguments de l’al·legació l’Ajuntament estudiï el valor del plataner que hi ha a l’interior de l’illa.•

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *