L’Aritjol, els Calypso i la Gràcia que desapareix

per Albert Balanzà

Guardo un retall per casa d’una prèvia d’agenda d’un concert de La Polla Records de finals dels noranta on el titular es preguntava on seria l’Evaristo el 2007, trenta anys després de la pregunta recurrent dels punks: on estaves tu el 1977? Probablement la majoria dels nostres lectors no recorden gairebé res d’aquell 1977 ni del 2007 i sí del 23-F o de l’11-S o de l’1-O, mentre l’Evas segueix inspiradíssim, a punt de fer els seixanta, a sobre de l’escenari i cantant veritats. 

En aquell brou de cultiu de fúria i ronya, amb la Barcelona i la Gràcia bruta dels vuitanta, es van criar els músics que aquest 2 de gener del 2019 ens han dit que entreguen les armes: els Calypso, el xèriff, l’Iñaki, fins i tot l’amic Èric Herrera hi havia tocat la bateria en un temps… Cada dia passo per davant del que havia estat l’Aritjol, el bar de pencaires del carrer Santa Àgata que des de fa un parell d’anys és una porta opaca d’habitatge o d’oficina; res a veure amb aquell abeurador allunyat de la Gràcia hípster, amb fluorescents, barra i cadires de circumstàncies.

L’Aritjol, amb el seu rètol vertical i estret, va ser el primer escenari de conspiracions on hi confluïen gent de l’Odi Social, d’Skatalà o dels Calypso, quan encara mods, punks, rockers i els primers redskins feien front comú. Allà s’hi estaven entre guixaires, paletes i pintors que reformaven pisets que encara no s’oloraven la gentrificació. Aquesta setmana torna a aixecar-se una bastida a l’antic taller mecànic amb torreta que hi ha davant de l’exAritjol i que des de fa deu anys acull uns minilofts horrorosos.

La vida segueix imparable: en un parell d’anys han canviat d’amos el Bilbao, ara Els Martells, el Casajuana i la Pastisseria Verdi. No tot són males notícies: aquest 2019 la bona gent de la pastisseria Ideal del carrer Gran farà cent anys i recordarem els 40 anys del naixement de la revista Carrer Gran. I el Centre fa 150 anys. Com dirien els Calypso, només cal actuar i deixar passar el temps, que la vida t’ensenya encara que tu no l’entens.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *