“Hem creat una imatge fidedigne de l’autisme”

La Companyia Kamaleonik estrena aquest divendres 18 de gener Neu, una peça sobre el TEA (trastorn de l’espectre autista), un text fruit de l’interès del seu director, Bernat Muñoz, per apropar-se a una realitat complexa prescindint de qualsevol llicència artística. Per això, en acabar la representació de diumenge hi haurà un col·loqui participatiu amb experts. “Hem volgut visibilitzar la problemàtica, encara hi ha molta desinformació i prejudicis”, assegura el jove director.

No és el primer cop que el teatre tracta l’autisme. Què aporta de diferent la teva proposta?

La més famosa o la que primer ens ve al cap és El curiós incident del gos a mitjanit. En el nostre cas, tractem els trastorns de l’espectre autista en un adult i hem intentat crear una imatge molt fidedigne d’aquesta realitat prescindint de qualsevol llicència artística. Per això hem fet un procés d’investigació i consulta molt rigorós.

Com has portat a terme aquesta investigació?

Des del primer moment em vaig informar i vaig veure molts documentals abans d’escriure el text. Però un cop acabat, necessitava l’opinió d’experts en el tema i em vaig posar en contacte amb la Federació Catalana d’Austime, i d’aquí amb una unitat de metges de la Vall d’Hebron que treballa amb persones autistes.

I quina va ser la resposta?

La col·laboració amb els doctors Imanol Cetién i Laura Gisbert va ser molt enriquidora. El seu feedback no va ser negatiu, van matisar algunes frases però en general em van felicitar pel text.

Però no vas quedar-te aquí, oi?

Sempre estic obert a canvis, a més, trobo absurd la rigidesa en un text quan necessites que els intèrprets es trobin a gust i per tant has de donar llibertat. Així que amb les actrius de la companyia -Isabelle Pasa, Raquel Fresno i Maria Colom- vam contactar amb la Fundació Friends, que ens vam deixar assistir a alguns dels tallers i vam veure que l’obra reproduïa moltes de les situacions que viuen.

Era lògic llavors que incorporéssiu un col·loqui després de l’espectacle de diumenge.

És un món encara molt desconegut i ens manquen encara moltes respostes. La xifra de persones diagnosticades s’incrementa any rere any però no sabem què fer, sobre tot el sistema educatiu, que
al final els acaba fent fora perquè no saben com gestionar les situacions que genera tenir alumnes amb autisme. Creiem molt interessant aquest debat amb el públic després de l’obra.

Com ha anat la residència?

Ens hem sentit molt cuidats. Ha estat una gran experiència, excellent. Hem convidat molts programadors així que esperem que això només sigui el principi.

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *