La pintura del passeig de Sant Joan a la facultat de Belles Arts

per Ramon Casalé 

Des de fa cinc anys que a la sala d’exposicions de la Facultat de Belles Arts de Barcelona es mostren els treballs d’alguns dels seus alumnes que han participat en diferents edicions del Concurs de Pintura del Passeig de Sant Joan. Aquesta iniciativa parteix d’un dels components del jurat com és Augosto Roig, pintor i professor del Departament d’Arts i Conservació-Restauració de la Facultat, i també de la col•laboració del mateix vicedegà Manuel Aramendia. El principal propòsit de l’exposició és fer arribar als mateixos estudiants els treballs dels seus companys. August Roig selecciona diversos alumnes o exalumnes que participen a cada edició del concurs. La majoria d’ells han intervingut diverses vegades, així com també han aconseguit alguns dels premis oferts.

Amb el títol ‘Nous talents 2018’, s’exhibeixen un conjunt d’obres dels artistes Bernat Berini, Albert Bonay, Josep Grimalt, Victoria Hertel, Joan Lalucat, Elena Llorens , Nerea Martos, Mercis Rosetti i Francisco Salas. Quasi tots  ja havien estan escollits més d’una vegada pel comissari de la mostra. Algunes de les peces que hi són presents ja les havíem vist exposades en alguna de les edicions del Concurs, com per exemple Fracturación de la geometria biològica d’Elena Llorens, que havia obtingut un segon premi per “la diversitat de recursos aplicats a l’exploració pictòrica d’un rostre”. Una altra obra molt interessant és Cayendo de Nerea Martos, que va aconseguir un tercer premi, on ”la ploma que va caient sobre un fons infinit que denota la transcendència que per a l’artista li dona un element tan simple i senzill com és una ploma, però que per a ella és essencial per definir el concepte de llibertat”. Quant a Bernat Berini, amb un accèssit, presenta el quadre Sense títol, “on l’autor explora amb especial interès la relació entre els recursos pictòrics i dibuixístics que intenta articular d’una manera singular”.

Aquesta iniciativa de portar l’art a la pròpia universitat origina que els alumnes que visitin l’exposició se n’adonin del treball i de l’esforç d’uns companys que en el transcurs del temps ja han tingut l’oportunitat d’exposar els seus treballs en diferents espais culturals. De fet, nosaltres mateixos som testimonis de les seves trajectòries, el que significa que probablement alguns d’ells també els hi succeirà el mateix. Per tant són un mirall per tots els alumnes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *