TV Ficció

per Joan Vall K.

Tinc un amic que diu (quan algú comença així generalment un parla de si mateix) que el vuitanta per cent del que diuen a la televisió és inventat o mentida. Quan tenia menys anys, i em refereixo a l’infància que abans durava fins als 15, el que veia, llegia o escoltava pels mitjans em semblava la veritat. Com algú podia parlar davant de tants milers d’espectadors i mentir o inventar-se coses/opinions/notícies? Pensava que això era possible parlant de tu a tu però no exposat davant de tanta gent que després et pudia jutjar. I donava per bo el que m’arribava. Amb els anys i a cops de desenganys, només ha crescut la meva confusió i atordiment. Ja no sé quina televisió/presentador/mitjà s’apropa a una certesa raonable ni quin diari haig de llegir. 

Per una altra, molts dels programes d’entreteniment o evasió frívola no tenen cap mirament en marejar al públic. En un inici, el personatge del qual parlaven els tertulians era algun famós cantant, actor, presentador o esportista al qual se l’hi criticava o jutjava la seva forma de vida o passions. El segon pas va ser parlar/criticar a la seva descendència, parella o tieta. Uns programes després, el tercer pas, la notícia o crítica anava dirigida a la segona parella o a la suposada amistat o veïna o retieta. Vaja que l’original, el famós, ja havia desaparegut i prenien forma personatges sortits del forat de l’aixella. Exemple: Rocío Jurado (cantant de fama) o Ortega Cano (torero) relacionats amb la segona parella o cosí d’un tal Tony Anikpe (?) o fictícia parella d’un amic seu. Fabulós, l’original s’ha perdut pel camí. 

El millor és que tot això ha desembocat en ja no haver de buscar més roba bruta de ningú aliè al programa i trobar el conflicte o baralla entre els tertulians, la majoria de cops pactada i ficcionada, a veure qui insulta o agredeix al company perquè sí. Conclusió del meu amic que no es creu res: els polítics també són ficció, diuen el que tenen escrit i prometen irremeiablement el contrari del contrari que mana, que és el que no faran quan manin. Quanta raó té l’Andrés Iniesta quan diu que el seu vi és la mar de bo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *