“Us trobarem a faltar; gràcies per tot!”

per Ricard Pujol, Pastisseria Verdi

Sempre m’han fascinat els trossos de vida que hi ha rere els escrits personals, fets a mà, en llocs públics. Però quan aquests bocins de vida passen a formar part de la teva vida i de la teva història, aleshores la fascinació es transforma en emoció i, en aquest cas, en agraïment.

La persiana de Pastisseria Verdi va baixar per darrer cop al barri el passat dia 6 de gener, després del tràfec atabalat dels tortells, per no tornar a pujar més, després de cinquanta anys. De fet van ser els meus fills, darrera generació que ha viscut aquest projecte, que van tancar els porticons de fusta. I el meu pare, fundador del negoci familiar juntament amb la meva mare, que va prémer el botó per fer lliscar cap avall la persiana metàl·lica. Tota una al·legoria del que ha estat una vida sencera de la nostra família al servei del barri. El principi i el final.

Va ser al cap d’uns dies que jo, pastisser i director del negoci aquests darrers anys, vaig penjar un rètol a l’entrada on emplaçava tots els clients i amics a retrobar-nos al Centre Comercial Mira-sol, a un barri de Sant Cugat del Vallès, que ha de ser casa nostra ara que marxem de Gràcia i de Barcelona. Unes hores després, i mentre carregava caixes a la furgoneta aparcada al carrer, per buidar el local, vaig veure com algú s’apropava al cartell i hi escrivia alguna cosa. Era una dona, de mitjana edat, que només s’hi va aturar un moment i que va regalar-nos això: “Us trobarem a faltar! Gràcies per tot”. L’emoció i l’agraïment van ser enormes, no només a qui va dedicar uns segons a deixar allà la seva empremta, sinó a tots aquells que, com ella, han format part d’aquest viatge que ara s’acaba.

La meva ha estat una decisió difícil i dolorosa. Vaig créixer entre pastissos i les quatre parets de l’obrador i la botiga són el decorat de la meva infància i adolescència. Prendre el relleu dels meus pares ha estat una aventura dolça amb final amarg, en què les regles del joc han anat canviant: la pastisseria, l’artesania en general, té un difícil encaix en els nostres dies en què tot és immediat i caduc, a preus que només el producte industrial pot assolir. Els costums de la gent també han anat variant i la pastisseria ha deixat de ser de consum habitual per ser un producte molt puntual. I, finalment, el barri també ha patit (i està patint) una metamorfosi d’incert destí… Tot plegat, una combinació que ens ha dut a reinventar-nos lluny d’aquí, on esperem agafar el millor d’aquests anys i engegar una nova aventura.

El nostre cor, però, serà sempre aquí, al barri, amb tots aquells que van compartir amb nosaltres algun estona dolça, feta sempre amb amor i professionalitat. Esperem seguir veient els amics i clients per les xarxes, que és una de les nostres noves apostes en aquest món global, o tastant alguna de les delícies que seguirem preparant a Verdi Mira-sol.
Nosaltres, des d’aquest altre rètol, també volem donar-vos les gràcies per tants anys, i dir-vos que també us trobarem a faltar. Res no és per sempre, però sempre durem Gràcia i els graciencs al cor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *