Moncho, el rei del bolero i de la pesca

per Ricard Valentí

Ricardet, vols un duro?, em deia el pare del Moncho quan jo era petit. Recordo molt bé els seus pares, el Ramon (del gas, perquè hi treballava) i la Carme; amb els meus iaios eren molt amics, i seguim mantenint el contacte amb la família Calabuch. De la trajectòria artística i musical del Moncho s’ha dit pràcticament tot. Una de les persones que també va estar amb ell els darrers anys i que el va acompanyar fins al final, el seu cosí germà Joanet Calabuch, explica que després de veure’s obligat a retirar-se per problemes a les cordes vocals, es va aficionar a pescar. Es va traslladar de Llavaneres a Mataró, on viu el Joanet –component de Patriarcas de la Rumba- i es van dedicar a pescar. I a jugar al dòmino. “Hi anàvem cada dia”, explica el músic. “I li vaig ensenyar a pescar sense canya, només amb fil i un esquer de musclos. Li va agradar tant que va llençar totes les canyes”, recorda Joanet. Anaven de nit a Premià.

L’altra diversió era el dòmino. “Érem molt dolents, jugàvem molt malament però rèiem. Jo li deia al Moncho, què enganxa més que un ganxo? Dos ganxos. I més que un Calabuch? Dos Calabuch?” En Joanet, tot i que va seguir de ben a prop la carrera musical del Moncho, creu que no pot afegir-hi res perquè “ja s’ha dit tot”. Quan se li pregunta sobre la seva passió decidida cap al bolero, encara que en el seu entorn la reina era la rumba, la resposta és aquesta: “Als anys 50 i 60 hi havia un gitano a Gràcia que ens va cridar perquè ens volia ensenyar un paio que cantava molt bé. Va resultar que era el Lucho Gatica. A partir d’allà el Moncho només va voler cantar boleros. I tot i que tenien estils diferents, tots dos sentien una gran admiració per l’altre”. Més enllà del Moncho cantant, de l’artista, del reconeixement que tenia per la forma en què cantava boleros, el Moncho era un home senzill que es feia estimar per totes les persones que l’envoltaven. Des de Gràcia se li ha admirat sempre, va néixer aquí, al carrer Progrés 13, i bona part de la seva família i amics viuen a la Vila, i per això se li vol retre un homenatge i proposar per a la Medalla d’Honor de Barcelona.

A més a més, la família Calabuch, que ja va pujar a l’escenari en un tancament molt emotiu del concert homenatge a l’Auditori de Barcelona el passat 14 de gener, ha decidit ajuntar veus i gravar un disc. L’artista serà la família Calabuch. “Encara estem decidint quins temes s’inclouran”, explica el cosí, “però segur que hi haurà rumba i boleros”. Pel Joanet, el Moncho va ser molt generós i sempre deia que sí quan li demanaven cantar amb ells o fer alguns vídeos o duets. “Amb el meu fill, en Milio, van fer algunes cançons molt maques. Fins i tot amb el problema de les cordes vocals va accedir a cantar un tema. Tenia molt ofici i sabia molt bé el que feia”. Els cosins s’entenien a la perfecció. Patriarcas de la Rumba va treure el disc ‘Cosa nostra’ el 2005 i ‘Vuelven como fieras’ el 2008. Han fet més bolos a França que aquí. I no es cansaran de fer la rumba de sempre. La música els ha acompanyat tota la vida i l’homenatge a un membre de la seva família no podia ser una altra cosa que un disc. Però el Joanet prefereix recordar el Moncho que gaudia pescant i jugava al dòmino en un bar de Mataró. Encara que perdessin gairebé sempre.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *