De Maragall a Maragall

per Albert Benet

L’Europa ha entrat en campanya. El candidat a l’alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall (ERC) s’ha compromès verbalment aquesta setmana a entomar i resoldre les deficiències estructurals i materials del Nou Sardenya si és elegit batlle. Ho ha fet després de visitar l’equipament i reunir-se amb el president de l’Europa, Víctor Martínez, a la sala de juntes del club. L’envelliment de l’estructura de la tribuna principal i una part de les graderies adjacents, l’enllumenat deficitari i obsolet i la necessitat de renovar la gespa artificial i la imposició de l’IBI són els punts principals que el dirigents europeistes han exposat al líder republicà. Uns greuges que el club ha denunciat públicament a Betevé després que hagin sabut que no hi ha cap partida pressupostària municipal per a fer-hi les actuacions promeses.

 La visita de l’encara diputat Maragall no ha estat pas oficial, no ens enganyem,  sinó un acte més de la precampanya que l’aspirant a endegat arreu de la ciutat per a donar-se a conèixer i afrontar amb garanties d’èxit els comicis del proper 26 de maig. Prova d’aquest gest electoralista ha estat la presència també de Roger Torrent, president del Parlament i uns dels homes més mediàtics del partit d’ençà que van empresonar injustament l’Oriol Junqueras. La rebuda i atenció a la comitiva d’ERC contrasta amb la plantada que l’Europa va fer la setmana passada a un altre candidat, Manuel Valls (proper a C’s), en un dinar amb entitats gracienques.

Deixant a banda els peixos grossos, el més rellevant d’aquesta visita és, des del meu punt de vista, és la implicació de la consellera Núria Pi (ERC), que tot i no formar part del govern del Districte de Gràcia està demostrant amb fets la seva preocupació per l’Europa. La Pi ha teixit una bona relació amb la junta del club gràcies a la seva assistència als partits del primer equip, el juvenil o el femení.  Coneix de prop les necessitats del Nou Sardenya, que ha denunciat al plenari i defensa que l’Ajuntament de Barcelona recuperi la Regidoria d’Esports, que l’alcaldessa Colau va considerar innecessària. 

Podem pensar que la Pi es mou per una ambició personal i per un desig d’escalar posicions en el si del partit. Tant me fa. Si a resultes de la seva gestió l’Europa en surt guanyant, donaré per bona la seva dedicació. Com anteriorment van fer altres polítics municipals, d’altres colors, a l’hora d’impulsar la renovació de la gespa, l’arranjament dels vestidors i altres actuacions, gràcies també a les gestions eficients dels presidents Bartolí, Pugés, Isern i De Bode. 

Mani qui mani Barcelona, és evident que Gràcia necessita tenir-hi representació directa perquè si no les nostres problemàtiques es dilueixen amb  les dels altres barris sense que ningú les defensi  amb fermesa. A banda de remodelar el Nou Sardenya, el proper consistori barceloní hauria de prendre una decisió en relació amb l’IBI que cobren als clubs; unes quantitats abusives que si es posessin en una guardiola serviren per a pagar la gespa nova del camp, que ara diuen que no ens toca fins d’aquí a tres anys.

Aquesta catifa es va estrenar la temporada 2010-11 i és la tercera que s’ha col·locat d’ençà què l’alcalde Pasqual Maragall va inaugurar el Nou Sardenya el 5 de maig del 1995. Aquella tarda, el candidat socialista va ballar una sardana damunt la gespa. Tres setmanes més tard, en Pasqual va guanyar les eleccions i el seu germà Ernest es va estrenar com a regidor. Al Pasqual diria que no el vam veure mai més al Sardenya i a l’Ernest, li recomano que no puntegi gaire fins que no tinguem la gespa nova si no vol torçar-se el turmell.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *