Al Centre de la Vila

per Josep A. Torralba

Aquest cap de setmana estem de celebració. El Centre Moral i Instructiu de Gràcia compleix, ni més ni menys, 150 anys d’història. Molta gent no deu conèixer el Centre, i molta més gent no deu saber la importància que ha tingut per la vida dels graciencs i les gracienques i de molts barcelonins i barcelonines, però és una del les grans entitats que té la nostra Vila. Va encabir la primera biblioteca de Gràcia, va tenir de soci Antoni Gaudí, va oferir ensenyament gratuït en èpoques de molta dificultat a un gran nombre de nens, té un grup de teatre molt potent, etc., etc… I el més important, ha sobreviscut.

Avui dia aquest fet semblaria una utopia. Hem de tenir en compte la quantitat de coses de tot tipus que hauran passat al llarg de la seva història i encara podem gaudir de les seves activitats com qui no vol la cosa. Hi ha molt mèrit en aquest fet i és una de les virtuts de Gràcia. Tenim entitats amb molts anys d’història i d’arrelament i això fa que al pla de Barcelona ens tinguin molta enveja.

Per aquestes raons, no puc arribar a entendre com pot ser que no ens bolquem tots sense miraments a compartir l’aniversari amb tots els socis i sòcies d’aquesta entitat. És possible que no puguem donar a aquest acte la importància que té? Realment em costa veure i sentir la Vila de Gràcia que tenim ara mateix. Ens anem omplint la boca com a graciencs i després… Qui ho anava a dir, mai hagués esperat que falléssim d’aquesta manera. 

Massa hipocresia, massa ego, poca Vila.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *