Amb la ràdio encesa

per Albert Vilardaga

Els primers records que tinc de la ràdio són al cotxe, tornant cap a casa segurament tornant del partit del cap de setmana mentre escoltàvem Barça retransmès pel Puyal; i també els diumenges després de dinar, quan només es podia veure el partit de dissabte per TV3 i el de diumenge a última hora pel Canal+, a casa es posava la ràdio. La iaia també és de les primeres persones que recordo amb la ràdio, feia girar la rodeta del transistor per trobar el dial que volia i se’l posava sota el coixí abans d’anar a dormir. Recordo que el tenia a un volum que devia despertar tot el veïnat, mai ha estat molt fina d’oïda i en això ens assemblem.

Pràcticament sense adonar-me’n, de mica en mica jo també he anat incorporant la ràdio a la meva vida diària. Primer a les nits, abans d’anar a dormir, feia com la iaia, però una mica més modern i programava la ràdio perquè s’apagués al cap d’una estona. És veritat que a vegades me n’oblidava i podia estar encesa tota la nit. Els últims anys, també al matí, a mi m’ajuda a despertar-me, a conèixer l’última hora, tot i que algunes tertúlies m’esveren una mica més del compte.

Tinc una sensació personal, i és que anys enrere la gent escoltava sempre la mateixa emissora independentment de la graella. Avui dia això ha canviat, la majoria de programes ofereixen els podcasts fragmentats per seccions, la qual cosa em sembla una meravella i multiplica l’oferta radiofònica. I això quan parlem de les cadenes tradicionals, però podcasts n’hi ha per tots els gustos, especialitzats amb allò que un més l’hi agradi i fets amb més o menys gràcia. Per varietat no serà. Visca la ràdio.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *