M’he enamorat d’un interior d’illa

per Josep Maria Artigal

M’he enamorat d’un interior d’illa més gran i més bonic de com l’havia imaginat.

Si un dia baixeu pel Carrer Gran i voleu tombar per Montseny, no ho feu. Atureu-vos trenta metres abans, agafeu el Pas de l’Àngel, seguiu endavant, tombeu a la dreta, camineu una mica més i ja sereu a Montseny. Acabareu de realitzar el que varen fer els veïns i veïnes de Gràcia durant gairebé tot el Segle XIX. El carrer Gran i el carrer Montseny no estaven connectats. Per anar d‘un a l’altre calia fer-ho pel Pas de l’Àngel. Fa quaranta anys que visc en aquest racó de Gràcia i no ho sabia. Ho he après fa dues setmanes. M’ho ha ensenyat un veí, el Marcel·lí Descals. 

En Marcel·lí va néixer al carrer de l’Àngel. Ara no hi viu, però hi treballa. Aquest carrer és la seva vida, mai se n’ha separat. Si teniu la sort de parlar amb ell, escolteu-lo, és un pou d’història d’aquest tros de barri. Jo fa temps que ho faig però aquest dos darrers mesos ho he repetit molt sovint. Sóc un dels veïns afectats pel projecte de l’Ajuntament de construir un bloc d’habitatges socials de planta baixa més tres pisos a l’interior d’illa que hi ha entre Astúries, Travessia de Sant Antoni i Àngel. 

És possible que n’hàgiu sentit a parlar. Els afectats som molts. Al voltant de cent vint famílies directament implicades i molts més veïns del barri que s’hi han solidaritzat. Hem recollit més de dues mil signatures, repartit gairebé tres mil díptics, sortit a diaris, ràdios i teles. Hem denunciat que cal preservar un arbre centenari i un centre educatiu. Hem visibilitat aquest espai interior. L’hem explicat i compartit. L’hem fet nostre i l’hem après a estimar. 

Fa uns dies, en Marcel·lí em va explicar que quan era petit el carrer de l’Àngel i el Pas de L’Angel eren camins sense asfaltar. “Jo vaig néixer al número 4, just davant del Pas. Casa nostra tenia planta baixa i un pis. Era un edifici petit enmig d’un gran interior d’illa delimitat pels carrers Gran, Astúries, Travessia de Sant Antoni i Montseny. Des de casa fins als darreres d’Astúries i Travessia de Sant Antoni tot eren camps i coberts, terrenys d’una casa de pagès. Va ser així fins el 1952. Primer s’hi varen fer magatzems. El 1959 es va asfaltar de Montseny fins al Pas i ho va pagar un veí. La resta, fins dalt de tot, ho va fer l’ajuntament el 1975. El 1972 es va construir el primer bloc d’habitatges de planta baixa més tres nivells. El 1975 se’n va fer un altre amb planta baixa més quatre nivells. El 1978 casa meva va anar a terra i s’hi va construir un bloc de planta baixa més tres. Nosaltres vam marxar”. 

Als 70’s aquests grans blocs estaven encara permesos. Les edificacions posteriors ja s’han fet d’acord amb la normativa actual. Només planta baixa i un pis. Ara, però, l’ajuntament hi vol construir un nou bloc de planta baixa més tres pisos. Admet que es salta la normativa però argumenta que la urgència de pisos socials ho justifica i fins i tot ho permet. La normativa és l’eina que tenim per garantir la qualitat de vida dels veïns i preservar el teixit urbanístic, la nostra la identitat com a barri. No se l’hauria de saltar ningú. I menys l’Ajuntament. Investigant, parlant amb moltíssims veïns, hem descobert que el nostre interior d’illa és un trosset d’un interior d’illa més gran i més bonic. No l’espatllem més. Un dia els blocs de moltes plantes del carrer de l’Àngel seran substituïts per habitatges com la casa on va néixer el Marcel•lí. Planta baixa més un pis. Tant se val els anys que calgui. Nosaltres som la baula entre el Marcel·lí nen i els nostres nets. Aquesta és, també, la nostra responsabilitat. Si un dia baixeu pel Carrer Gran i voleu tombar per Montseny, no ho feu. Atureu-vos trenta metres abans, agafeu el Pas de l’Àngel, seguiu endavant i just quan sigueu a tocar del carrer de l’Àngel penseu que sou una nena o un nen del segle XIX. Tanqueu els ulls, feu un pas de formiga, un pas de gegant i un pas d’àngel. Quan els torneu a obrir, fins aleshores invisible, veureu un interior d’illa molt bonic, molt gran, amb casetes baixes com la del Marcel•lí i un plataner centenari al fons. Llavors, sense ni adonar-vos-en, us en haureu enamorat. 

@Protegimlilla per a les generacions futures. Normativa per a tothom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *