Nit d’arrel sensual i cabaret al Tradicionàrius

Amb un espectacle d’humor, erotisme i sàtira social, els joves components de Mousse de Parrús obren aquest divendres 15 de febrer una nit especial al festival Tradicionàrius, que enguany fa una aposta forta per la innovació i la recerca de nous públics amb propostes multidisciplinars. Com també ho és la d’Eròtic Giust, la banda que construeix un espectacle que combina arts escèniques, poesia i prosa.

Dirigits per Júlia Vincent, Carmesina Pons Tena (veu), Bernat Duran Pons (violí i joguines) i David Delgado García (guitarra i joguines), Mousse de Parrús recupera la màgia del Paral·lel en la proposta Jo vull ser miss, que busca, a més, la interacció amb el públic. “Si no no seria un cabaret”, apunta Bernat Duran. El fil argumental de l’espectacle -“molt teatralitzat”- és la història d’una noia de poble que busca feina a la ciutat i es troba amb alguns problemes. “Hem hagut d’actualitzar les lletres perquè s’entenguin, perquè estem parlant de música dels anys 20, però en general es manté el mateix to de crítica social, humor i erotisme”, explica el música. De fet, a Mousse de Parrús són uns enamorats del gènere “perquè és una música molt divertida”. 

La del Tradicionàrius serà la primera actuació oficial de Jo vull ser miss, i els músics estan expectants i molt “il·lusionats” per poder mostrar la seva feina. “Estem molt contents amb el resultat, i també amb l’aposta que s’està fent des dels programadors, com ara el festival Tradicionàrius, pels nous formats. És una aposta arriscada”, assegura Duran.

També arrisquen els companys que pujaran a l’escenari després, Eròtic Giust. I no només pels talons de nou centímetres que porten tots els seus components. “La part musical ha estat tot un repte perquè en la música occidental no estem acostumats ara a treballar amb aquests ritmes”, explica Marçal Ramon, responsable dels arranjaments. 

La idea original de la proposta neix de la mà de Marcel Casellas, que fa uns anys va llegar algunes de les cançons a aquest grup de músics quan estudiaven a l’ESMUC. A diferència dels companys de Mousse, ells s’allunyen del cabaret per trobar l’erotisme en les paraules. “És un espectacle de poesia eròtica”, assenyala Ramon, “amb històries que no tenen a veure amb la típica noia sexy, com a imatge més generalitzada, sinó que juguem amb el nou gènere o l’homosexualitat”. Per al músic, no és cap espectacle “reivindicatiu” sinó que, amb normalitat, es fa ressò de les diversitats en la sexualitat.

La proposta recull des de textos escrits per l’ocasió fins a d’altres que tenen molts segles d’història, passant per la formalitat més clàssica, la sensibilitat més delicada o el llenguatge més directe. “Tot be perquè ens va encantar la feina que ens va passar el Marcel Casellas i vam prometre que algun dia en faríem un espectacle”, resum el component de Eròtic Giust. Sota la direcció escènica d’Anna Pérez i Iban Bertran, aquest divendres es veurà per primer cop al Tradi però la idea és portar-lo per més escenaris.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *