Berga, tercera generació

On vols anar a celebrar el teu aniversari? A Berga. Aquesta era la resposta de la iaia any rere any. Diuen que un no oblida mai els seus orígens i és ben cert. Un ha tingut la sort de néixer i créixer al mateix barri, i llavors suposo que aquest fet perd valor perquè vulguis o no segueixes tenint els referents on t’has criat a prop, encara que l’entorn canviï al mateix temps que un va creixent.

A casa, cada un cert temps hem anat tota la família a Berga, ni que sigui per fer contents a la iaia, i els seus dos fills, que amb la boca petita també els hi agrada tornar allà on van néixer. Pels de la tercera generació, Berga és sobretot la Patum i els dinars a Els Roures. Poques coses noves es poden dir de la Patum, declarada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco, durant anys per mi era una festa on anàvem una vegada l’any, primer per veure-la des dels afores i de mica en mica per viure-la des de més a dins de la plaça. Podria dir que vaig descobrir la magnitud de la festa quan els amics o els professors me’n parlaven, i vaig passar a treure pit del fet que la meva família m’hi portava. La imatge dels dinars a Els Roures és l’enorme llar de foc central de tres metres de diàmetre que ens servia als cosins per córrer al seu voltant sense parar mentre els pares acabaven un sobretaula que ens semblava etern. Quedaria millor si parlés del tradicional plat del dimoni o de les patates emmascarades, perquè els adults en deien meravelles, però sincerament, quan érem petits crec que els cosins de la botifarra amb patates no passàvem.

Anar a Berga amb la família era portar un llibre de “batalletes” enganxat. Si la memòria fos infinita, hauria de recordar quina família viu a cada casa. L’esquena, les cames, la vista o l’oïda igual no eren les que havien estat però la memòria de la iaia noi…la memòria la té intacte, i a mi a vegades em costa recordar què vaig sopar abans-d’ahir, però ella t’explica el minut a minut de tot el que va viure, de quan era soltera, de quan es va casar i va viure la Patum des del balcó de l’Ajuntament, el que vulguis i amb tot tipus de detalls.

Berga per mi també són el Titot i els Brams, concerts especials i alguna bogeria amb els amics com viure un concert a Barcelona al vespre i marxar a veure la mateixa actuació a Gironella a la nit amb els cotxes del Titot, el David Rosell i la resta de components del grup. En la memòria sempre quedarà aquell moment on anant amb el cotxe del Titot ens va aturar la Guàrdia Civil, un còctel explosiu. En acabar el segon concert recordo que la tornada va ser dura, i sobretot que vam passar molt fred, i és que l’hivern del Berguedà el recordo gelat, i després em queixo que aquí fa massa fred.

Quan ens vam anar fent grans i tocava anar a Berga, els de tercera generació arrufàvem el nas, però què voleu que us digui, ara potser fa massa que no hi anem.

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *