Maria, reina d’Escòcia

per Lluís Bou

La pel·lícula Maria, reina d’Escòcia narra un moment molt decisiu de la història d’Escòcia i Anglaterra en clau de suspens. La convulsa vida de la reina Maria, la darrera monarca catòlica escocesa, enfrontada a la seva cosina Elisabet I, reina protestant d’Anglaterra, amaga el que no era sinó la primera gran ofensiva que farien els anglesos per annexionar-se Escòcia. Un embat que es tancaria al segle XVIII, igual que a Catalunya.

La pel·lícula utilitza els referents clàssics de Shakespeare, imprescindibles al món anglosaxó i de fet a tot arreu, acompanyats d’unes imatges esplèndides. El destí final de Maria, a qui la reina d’Anglaterra va ordenar decapitar el 1587, està latent durant tot el film, com una ombra que porta incorporada la tragèdia. Les situacions estan molt ben resoltes cinematogràficament. Maria, protagonitzada per Soirse Ronan (Lady Bird, Hanna) fa un gran esforç d’interpretació, fins i tot en l’accent. Margot Robbie (Tonya, El llop de Wall Street) està més discreta, però en canvi la cort anglesa apareix curosament interpretada, també en les seves estratègies conspiratives en aliança amb el cap dels protestants escocesos, John Knox.

A Maria li fan la vida impossible a Escòcia, i acaba refugiant-se a Anglaterra amb la seva cosina, però la sentència ja està dictada i finalment arriba la tragèdia. La pel·lícula té tons feministes, que connecten amb el cinema actual, però amb el risc de caure en una ucronia quan es tracta del segle XVI. 

Maria d’Escòcia no apareix en el film amb el perfil heroïc més habitual sinó com la víctima d’una trama expansionista de conspiracions. El final està a l’alçada de la història.•

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *