A l’ombra de l’alzina s’encarna tot

per Xavier Borràs

Llegeixo, astorat, que aquest dijous, 14 de febrer, un gran desplegament de Mossos d’Esquadra –aquests que defensen per sobre de tot l’Estat– ha fet fora els veïns que defensaven de l’especulació les casetes i l’alzina del carrer de l’Encarnació a requesta d’una ordre judicial empesa des de la propietat (Campalans Alsina). Una setmana abans s’anunciava a bombo i platerets en certs mitjans qu el no gracienc regidor de la vila prometia l’expropiació de les torres per a fer-hi una escola bressol, un espai verd i habitatge públic, “d’acord amb les converses establertes amb el veïnat i les necessitats del barri”, segons barcelona.cat. 

Uns mesos enrere, a l’estiu el mateix no gracienc regidor de la vila va dir que l’Ajuntament del cap i casal no hi podia fer res i que caldria endegar un catàleg d’espais similars que podien caure en mans dels especuladors per veure què fer-hi. Tard i malament va reaccionar l’Ajuntament de Barcelona, com sol passar darrerament i, en aquest cas, encara més si tenim en compte que la seva obligació no solament és haver catalogat aquests espais molt abans, sinó ni tan sols estar informats de les operacions especualtives que es perpetren al barri amb tota impunitat.

Molts graciencs de tota condició i classe estan ja amb la mosca al nas d’aquest mareig municipal, que augmenta exponencialment així que s’acosten els comicis electorals del pròxim mes de maig. I és clar, és del tot evident, que abans d’aquestes eleccions l’expropiació no s’haurà fet i qui guanyi la comtesa es trobarà amb un problema difícil de resoldre.

Sembla que la política, a molts d’aquests regidors els va grossa. Al principi del mandat parlaven de descentralització, de democràcia real, de remunicipalitzar l’aigua, de reduir el turisme, fins i tot del sexe del àngels…, tot plegat un tast de poder al qual li han trobat gust.

Mentrestant, molts dels graciencs que defensen les casestes i l’alzina del carrer d’Encarnació estan escamnats i no es fien de ningú, perquè, per exemple, han vist que la mediació promesa per Ada Colau s’ha traduït amb un desallotjament, agressiu, per bé que sense danys, per part de la policia catalana.  “¡Qué mal todo!”, que diuen els equidistants, que no es mullen mai ni per la carn ni pel peix ni per tot el contrari…

, , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *