On vas, Barcelona?

per Jordi Campalans, en nom dels propietaris de les casetes d’Encarnació

Som una família de Barcelona, graciencs, que durant quatre generacions i 78 anys hem viscut a les ara comentades cases del carrer Encarnació. Durant més de dos anys vam estar elaborant un projecte amb el coneixement i consentiment de l´Ajuntament de Barcelona que ens va concedir els tres permisos que ens va dir que ens feien falta: tala de l’arbrat, enderroc de les construccions actuals, i construcció d´obra nova segons el pla municipal vigent. Vam marxar de casa nostra una setmana abans de començar les obres amb la intenció de retornar-hi un cop finalitzades. Ara l’Ajuntament de Barcelona diu que no té intenció de respectar ni el permís de talar l’arbrat, ni el permís d´enderroc, ni el permís d´obra nova. O sigui, l’Ajuntament no té intenció de respectar cap dels tres permisos que el propi Ajuntament ha donat. Però això no és tot: a més a més l’Ajuntament diu que ara ja no podrem tornar a casa nostra, perquè ara ja no serà casa nostra, ara ens l´expropiaran i se la quedaran ells. Això que esteu llegint no és ficció, és la realitat del que ens està passant a la Barcelona del segle XXI en ple debat sobre si la ciutat té un problema de seguretat o no. 

Però què ha passat entre l’inici de les obres i fins arribar a aquest punt? Doncs que hi ha qui creu que seria millor que tant l´alzina del jardí com les façanes de les cases es poguessin conservar, cosa que no passa amb el projecte aprovat per l’Ajuntament. I donades aquestes demandes, què hem fet la família propietària de les cases? Doncs treballar conjuntament amb els arquitectes de l’Ajuntament un projecte alternatiu que permetria salvar l’alzina i mantenir les façanes de les cases, que implica perdre edificabilitat, i contempla que la part del jardí on hi ha l´alzina pogués arribar a passar de propietat privada a pública. Per si no ens hem explicat bé, deixeu-nos que tornem a repetir què contempla aquest projecte nou: salvar l´alzina, salvar les façanes de les cases, construir menys, i la possibilitat que una part del jardí sigui pública. Que no era això el que es volia? Que no era això el que se´ns demanava? Perquè si el que en veritat se´ns demanava no era això, què era? Som una família, i la indefensió davant segons quines pràctiques pot ser quasi total. 

Tothom ens pregunta cada dia: com va? Com acabarà? Tant de bo ho sabéssim! Nosaltres sempre hem estat positius, i seguirem sent-ho, però també som els primers que ens preguntem: on vas Barcelona? Com acabaràs? És així com s´han de fer les coses?


, , , ,

1 thought on “On vas, Barcelona?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *