Habitatge públic, jardins i expropiacions

per Gràcia cap on vas

Una obsessió. Amb aquest terme L’Independent  es referia a la inclusió d’habitatge dotacional a l’espai de les casetes i l’alzina del carrer Encarnació.  Ens va sobtar l’afirmació quan el  parc d’habitatge públic de la Vila és un 0 patatero. I el més trist -per dir-ho d’alguna manera- és que les operacions d’habitatge públic en marxa, les úniques des de la prehistòria de la Vila de Gràcia, arrenquen amb dificultats.  

Una, a l’illa de Sant Antoni, ha despertat oposicions. I per conèixer els respectius arguments des Gràcia cap on vas vàrem trobar-nos amb el grup de veïns que tenen en marxa la campanya en contra dels plans de l’Ajuntament. Ens va sorprendre que un dels promotors -del tot sincer, això sí- ens expliqués que havia comprat la finca l’any 2014. Se’n havia enamorat –no ho dubtem- però segur que sabia –ningú compra sense informar-se: comprar un terreny no  és pas barat- que l’espai en aquells moments encara estava afectat, i per tant no s’hi podia edificar. És clar que segurament això va fer que el preu fos  un i no un altre.  Potser no el van assessorar bé -qui sap- i es va crear unes expectatives, que ara mateix estan en crisi. És legítim que protesti, però el seu és un interès particular. També uns veïns de l’illa tindran menys hores de sol si es construeixen els pisos de titularitat pública, és cert.  

Però, quan a Gràcia una de cada dues  famílies que viuen de lloguer destinen a pagar-lo més del 40% dels seus ingressos; quan des de 2008 cada setmana 8 persones han marxat del barri, tal com exposa una campanya contra l’especulació que hem iniciat diversos grups dels 5 barris del districte, una inversió en habitatge públic no hauria de ser entesa com una obsessió, sinó com la prioritat de qualsevol opció política que vulgui mantenir el teixit social de la Vila i vulgui frenar el tsunami gentrificador, elititzador, que ens expulsa dels barris on volem continuar vivint. 

Una de les qüestions en joc en el Pla d’anul·lació de l’obertura de Rambla del Prat en curs és: cal desafectar les parcel·les que es destinen a habitatge públic i perdre l’ocasió de fer-ne? La nostra resposta és NO. I ho diem a TOTS els partits polítics de l’Ajuntament. Fer-ho, a més de perdre part del poc espai qualificat de públic a la Vila de Gràcia, suposaria generar unes plusvàlues a uns promotors privats. En el fons, més enllà de qui és la propietat, s’afavoriria l’especulació. El criteri per desafectar hauria de ser que el cost de reallotjar a la gent que ja viu a l’espai al mateix barri, no compensés l’expropiació. I aquest no és el cas.

És clar que la proposta no ha d’afectar el patrimoni natural, per això cal estudiar el valor del plataner, com s’ha fet amb l’alzina d’Encarnació, situar la seva justa vàlua, i operar en conseqüència. Pel que sabem, la darrera proposta municipal el manté. El que fa l’Ajuntament no deixa de ser el que podria un privat mitjançant un Pla Especial, la diferència és que el resultat d’aquest projecte serà que tindríem uns habitatges públics i no privats. Sí, nosaltres també ens hem enamorat de l’illa de l’Àngel, per això voldríem que es destinés a unes finalitats socials.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *