Heura Gaya: “Hi ha una exigència molt més alta amb les veus femenines”

La cantant i grallera de les Garrigues Heura Gaya, finalista del Concurs Sons de la Mediterrània, presenta el seu projecte més personal, GAYA, la nit del 8 de març al Tradicionàrius. Partint d’un so i unes estructures tradicionals, la cantant composa un projecte de cançó íntima i un cançoner propi. Els arranjaments i la producció són del compositor i instrumentista Eduard Iniesta, que li acompanyarà a la guitarra, així com Cristina Menbrive (contrabaix) i Cati Plana (acordió diatònic).

El teu treball té l’etiqueta “d’intimisme d’arrel”. Hi estàs d’acord?
El trobo força adequat, sobretot perquè en el concurs del Sons, el vaig presentar en petit format. Ara, afegint d’altres instruments, ha perdut intimitat, tot i que les lletres i les melodies segueixen la mateixa línia intimista. Em sento molt identificada amb el pop-folk, em sento a gust perquè els meus orígens i part de la meva trajectòria s’ha mogut en el folk i he anat trobant un espai en el pop.

‘Gaya’ és el teu primer disc en solitari. Com ha estat el camí fins arribar aquí?
Ha estat un camí llarg, certament, perquè el projecte va començar fa cinc o sis anys, quan vaig acabar la carrera, i ja vaig començar a recopilar cançons però no trobava el moment per a mi i donava prioritat a d’altres projectes. Com passa sovint, sempre et deixes pel final. Però he estat mare fa un any i ha estat en aquest període de calma que he trobat el temps, la necessitat i l’energia per reprendre el meu projecte personal.

Trobar un llenguatge propi no ha de resultar fàcil. Com t’ho has fet?
No és fàcil quan tens la motxilla plena, quan has treballat amb tantes persones diferents que t’aporten riquesa i experiència però alhora et preguntes qui ets i què vols, amb què et sents més a gust.

Has comptat amb ajuda?
L’Eduard Iniesta m’ha ajudat moltíssim perquè podia destriar millor que jo i veure les coses amb una altra perspectiva. M’ha ajudat a fer camí.

El concert del Tradi s’emmarca en el 8 de març. Què creus que ha de reivindicar la dona en el món de la música?
Per començar, i almenys en el meu cas, tenir la paritat a l’equip. Això és molt difícil, perquè solistes n’hi ha moltes però productores, mànagers o altres càrrecs, molt poques. Hem de destereotipar els papers. Veig que hi ha una exigència molt alta amb les veus femenines. Si un home desafina té una veu amb caràcter; si ho fa una dona, és que no sap cantar.

Com serà l’estrena divendres?
És estrena absoluta, la primera vegada que se sentiran en directe les cançons del disc. Explicaré els temes perquè m’agrada que les casualitats s’apropin i tinguin un sentit, i en aquest disc n’hi ha moltes, de casualitats.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *