Més rutes olfactives a Casa Vicens

L’olor a fulles de tabac del fumador, l’olor a aigua en essència des de la tribuna -possiblement la més difícil de recuperar-, l’olor a roses del jardí, amb permís dels omnipresents margallons, tant els de forja com els replantats a la paret mitgera… Casa Vicens torna a olorar a aquella casa d’estiueig que Manuel Vicens va encarregar a Antoni Gaudí el 1880. O almenys aquesta ha estat la voluntat d’Ernesto Ventós Nasevo en un experiment que de moment està tenint èxit quatre mesos després d’engegar-se com a nova oferta, just quan la casa museu complia el seu primer aniversari d’obertura.

Des del febrer les rutes olfactives de dissabte s’han ampliat a dijous i a partir de l’1 d’abril s’unificaran horaris a les 19 hores. També aquesta primavera, aquesta activitat específica no només es farà en català i castellà sinó també en anglès.

Dijous passat, a tall d’exemple, la ruta arrencava al jardí, amb una repassada històrica a l’espai, amb el suport d’imatges antigues -la Laura, la guia, també és fotògrafa i ajuda així a imaginar l’espai amb els canvis que ha tingut. En aquest jardí interior ja es destapa el primer potet d’olor: roses, “la reina de les flors”, diu la guia. Ja dins de la casa, la visita se centra en la part original de la finca, i al menjador hi ha ració doble de perfum, floral i herbal, que els participants oloren amb els retallons allargats de cartolina acabats de sucar en l’essència. Magnòlia, llessamí, però també heura verda i clavell. A la tribuna, amb el joc d’humitats i la imaginació del que seria un dia calorós d’estiu, la recreació de Nasevo aposta per un olor que recorda la gespa acabada de segar.

Tot seguit hi ha un canvi radical: de l’espai obert la ruta introdueix els visitants en l’espai reduït dels homes del segle passat: el fumador, amb una olor a puro d’aquelles que echan p’atrás als no fumadors. El canvi és radical als banys, on apareix la bergamota, el gerani, la lavanda i la molsa d’alzina. És el moment d’explicar l’aigua corrent, habitual a la casa en la seva època, i els participants pregunten pels únics mobles que s’ha decidit d’incorporar.

Al dormitori, una única estànça però separada en dos creacions ornamentals, el perfum de Nasevo recorda les fulles del te verd. I a la rèplica superior al fumador per a les dones: l’habitació amb cúpula, es dóna entrada a les herbes orientals, a partir de bàlsams de Perú i Tolú; el sàndal acaba d’equilibrar l’escena, i la nit es tanca a Casa Vicens.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *