Carnaval amb normes?

per Guillem Roma, activista de cultura popular

L’altre dia em va arribar per les xarxes un comunicat de l’Escola Riu d’Or de Santpedor on s’esbroncava i alliçonava als alumnes per no haver fet cas a les normes de disfresses que s’havien marcat des de l’Escola per el Carnaval d’enguany. Abans de compartir-ho jo mateix a les xarxes, vaig estar força estona intentant comprovar que no fos una fake new i sorprenentment no ho era, era un comunicat real!. 

Carnaval amb normes, probablement un dels oxímorons més bèsties que he escoltat mai en la meva vida. El Carnestoltes o Carnaval, és una festa lligada al calendari lunar amb arrels remotes que es perden en els orígens dels temps. Es tracta d’una celebració basada en el principi fonamental de la transgressió i el trencament de les normes vigents durant un espai de temps finit. I ara es veu que s’hi han de posar normes de disfressa, impressionant!

No nego la bona intenció de l’equip pedagògic del centre que apuntaven en el comunicat conceptes tan importants com la convivència o l’empatia, però resulta que el que estaven demanant en aquell escrit semblava pràcticament un acudit. Demanaven ordres i normes en Carnaval, seria com demanar a un gos que no mogui la cua quan arribes a casa o a un ocell que no voli.

Els nens i nenes de l’escola que van decidir en grup portar una disfressa diferent a la fixada per l’Escola, a part d’exercir drets fonamentals com són la llibertat d’expressió i la dissidència i donar una lliçó als professors, sense voler, van fer un ENORME acte de dignificació de l’actual i decadent Carnaval a Catalunya.

El Carnaval català, amb comptades excepcions (Vilanova, Solsona, Torelló…), ha perdut totalment el seu significat més profund que explicàvem anteriorment i que te orígens remots. Els saraus i taronjades barcelonines (guerres  base de llançament de taronges) o els assalts a cases particulars per crear el caos de manera divertida que es feien segles enrere ara són cercaviles amb gent disfressada que no sap ben bé que està celebrant. Evidentment no reivindico tornar a fer certs actes del passat prou violents però si que reivindico aquesta transgressió que cada cop queda més diluïda en una societat de la immediatesa i el divertiment continu on probablement la transgressió la rebem en petites dosis en el dia a dia de les nostres vides.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *