Medir Tena: “El secret és que fa molts anys que juguem plegats”

Medir Tena (Barcelona, 1985) és el capità del sènior masculí dels Lluïsos de Gràcia, el preparador físic de la secció femenina i un emblema del club que compleix la 13a temporada al primer equip dels blaus. Aquest any ha estat el del seu retorn a les pistes després d’una greu lesió.

Com estàs de la lesió?
Em noto millor cada dia, vaig trencar-me el lligament creuat del genoll esquerre, em van operar fa un any i des del desembre que de mica en mica he tornat a entrenar i a jugar. És un procés dur, però cada vegada em trobo millor.

Sou líders a Copa Catalunya tot i ser l’any del retorn a aquesta categoria, us ho imaginàveu?
No ens ho imaginàvem, l’entrenador, el Carles Rofes, ens ha marcat molt sempre el fet d’afrontar i de pensar només en el següent partit, però la veritat és que ens estan sortint bé les coses tot i que les lesions no ens estan ajudant.

Vau començar la temporada en plena forma, amb 9 victòries consecutives.
Ens va permetre agafar un coixí molt important, perquè després vam tenir un mes de davallada coincidint amb el període de més lesions.

Queden 7 jornades, comenceu a pensar en classificar-vos per la fase final?
Ara que tenim la permanència assegurada ja ens ho podem permetre. Però som realistes, ens queden partits molt complicats i està tot molt igualat. Hem de jugar contra el Roser, el Lliçà o el Girona que són el segon, tercer i quart, o també contra el Vedruna que tot i ser el cuer vam guanyar a la pròrroga a la primera volta. Com diu el Carles, ens queda un Tourmalet per endavant.

El sènior dels Lluïsos té una peculiaritat, és els anys que fa que jugueu junts molts de vosaltres.
Aquest és el principal secret, amb l’Oriol Pla fa 10 anys que juguem plegats, amb el Cesc, el Víctor o molts altres són 7 o 8, això és molt difícil, però et permet conèixer molt millor els companys dins de la pista, saber que faran o que sàpiguen on et sents més còmode. A més a més, els que s’han incorporat els últims anys s’han adaptat molt bé al grup, i el David Capellas és un exemple.

Amb el Carles Rofes també teniu un vincle especial.
És l’entrenador que ens ha entrenat més anys, el que més ens coneix i amb el que hem aconseguit més èxits. Ha sabut treure sempre el millor de cada un. S’hi deixa la pell, tot i que amb el Rafa i el Marc també vam estar molt bé.

Si només depengués de l’aspecte esportiu, us agradaria tornar a competir a la Lliga EBA?
Sí, però sabem que és molt difícil. Ara mateix estar on estem és un petit miracle que s’ha aconseguit amb molt de treball, les coses s’estan fent bé des de baix i per exemple a nosaltres el sènior B ens ajuda molt ara que tenim lesions i ens han permès entrenar i competir millor.

És la primera temporada que heu hagut de marxar de la plaça del Nord i jugar al Josep Comellas, com ha estat el canvi?
Primer ens feia respecte, perquè el record que teníem quan vam competir a la Lliga EBA i vam jugar al pavelló de Mundet no era el millor. Però ara estem contents, ens trobem còmodes i ens hem adaptat bé. El fet de no haver de marxar de Gràcia ha fet que seguim arrossegant afició i fins i tot s’ha creat la grada blava.

Els pròxims dies faràs 34 anys, et queden molts anys de bàsquet?
Cada any es costa una mica més a tots, i cada estiu ens ho plantegem, però m’agrada competir i mentre pugui, el grup segueixi i m’ho passi bé, seguiré jugant, no sé quants anys més serà. M’agradaria seguir també per fer un any sense lesions, i que d’alguna manera quan s’acabi sigui perquè jo ho decideixi i no perquè les lesions m’obliguin.

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *