Nacionalitat catalana al Suprem

per Llorenç Prats, advocat

La nacionalitat espanyola no és l’única que recull la Constitució espanyola. El mateix text legal també reconeix l’existència d’altres nacionalitats. Així, l’estat espanyol té diverses nacionalitats, tot i que el text constitucional només en defineix una: la d’una part del territori de l’estat.

Durant el judici als presos polítics catalans aquest debat de fons ha quedat absent, de forma directa. Només indirectament els presos que han declarat ésser presos polítics podrien donar a entendre la seva indefensió nacional, en la mesura que l’estat constitucional no empara ni protegeix la nacionalitat catalana tal com seria d’esperar. Escau dir que és indirecta aquesta afectació, ja que els motius expressats pels que han generat la reivindicació nacional són “la dignitat democràtica i el combat del feixisme”, i no estrictament la defensa dels seus drets nacionals com catalans. (…)

La via pacífica de disconformitat amb els que neguen la major, és dir l’existència de la nacionalitat catalana la van plantejar paral·lelament Junqueras i Romeva al declarar-se presos polítics, la va magnificar igualment Cuixart amb el #joacuso però hauran d’ésser els testimonis que la posin en evidència, tot i la naturalesa processal de l’incident.

El tribunal va reconèixer el valor i el sentit de que en l’acusació popular als presos polítics, hi hagués un partit, com han dit els valents testimonis, “d’extrema dreta, masclista i xenòfob”. Aquest tribunal el va admetre com a part acusatòria, sense objeccions de cap mena, de manera que la denúncia al partit d’ultradreta, amb simpaties feixistes, per la via de no respondre les seves preguntes era una forma qualitativament valuosa de denunciar al mateix tribunal, i d’aquí la reacció violenta de la sala penal amb el cas Reguant i Baños.

És obvi, per tant, que malgrat les formes i el llenguatge que s’estan usant, el tribunal que jutja els presos polítics és un tribunal que, en la mesura que recolza i admet, en un primer estadi, una acusació popular contrària als valors constitucionals més bàsics (feixisme contra democràcia, masclisme contra igualtat, xenofòbia contra llibertat,…) actua com un tribunal de part, de la part espanyola més reaccionària. Però, de fons, igualment ho fan la fiscalia i l’advocacia de l’estat quan no admeten cap fissura sobre l’autèntica qualificació política del judici, malgrat tot els interrogatoris versin sobre el conflicte social i nacional entre catalans i espanyols, a través de diverses tipificacions penals sobreposades.

L’autodeterminació catalana recau directament sobre el poble català, i aquest n’és el titular legítim, de forma inderogable i inalienable. Res ni ningú poden impedir que un dret col·lectiu, de tipus polític, pertanyent a l’esfera dels drets humans, sigui exercit i desenvolupat de manera efectiva pels seus titulars. (…)

La nacionalitat catalana conviu per dret de conquesta amb d’altres nacionalitats dins de l’estat constitucional actual. La nacionalitat espanyola, tanmateix, roman aliena per a molts dels seus residents, siguin habituals o no. Tot plegat, al marge de les dinàmiques territorials que històricament s’han produït a nivell peninsular o continental, des de Portugal fins a Occitània.

Tal com diu la Constitució espanyola, la unitat de la nació espanyola no és un tema de la nació catalana quan dins del seu estat hi conflueixen diverses nacionalitats, entre les que hi ha l’espanyola. El poble espanyol és diferent del poble català, i ni un ni l’altre tenen cap dret a negar-se mútuament, i en tot cas, hauria d’ésser l’estat que vetllés per la seva pau i bona convivència. (…)

Les bases per implementar la declaració d’independència de Catalunya són concloents, sigui a partir de l’arquitectura constitucional o sigui a partir de l’edifici internacional, en ambdós casos gràcies al nexe comú del dret a l’autodeterminació, ja que en ambdós casos l’expressió del poble català queda garantida. Qualsevol passa és una nova via de solució per mirar els reptes de futur amb confiança.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *