Ara que ja no estem enfadats, torna La Polla

per Albert Balanzà

Tot el que he après de la vida -des d’avui 47, amics lectors-, de protegir-me amb actitud, de saltar barreres, d’evitar controls, de prescindir de la seguretat i abraçar la llibertat, de manipular-me la realitat per ser més feliç, sobretot m’ho han ensenyat les lletres del senyor Evaristo Paramos. He tingut altres amors musicals, però ara que ho teníem tot més o menys endreçat, que ja no estàvem tan emprenyats amb el món perquè sabíem com derrotar-lo dins del nostre cap, que fins i tot ens havíem tornat una mica moderns, va i torna La Polla. Una gira de 12 concerts, i prou, diuen.

Ja no recordava, però, per què l’Evas sempre s’havia negat a participar en la gran estafa del rock’n’roll, que deien els Pistols fins que la van abraçar amb aquella frase esclatant dita pel Rotten en ple concert: “Alguna vegada us heu sentit estafats?”. I aquest dimecres, va i el tio es presenta a la roda de premsa amb una samarreta que diu: Todo es un timo. Molt poc punk, o extremadament punk potser.

Però el 21 de setembre i el 26 d’octubre, a València a la plaça de Bous i a Barcelona al Sant Jordi (pobre Isozaki…), per parlar del nostre mapa, toca esbravar-se. Res de noves cançons, només una: Ni paz ni descanso. El nou disc: vint temes, dinou dels quals retocats (deu del Salve, quatre de La Revolución? i cinc del No somos nada). Però el paio que ens ho ha ensenyat tot a la vida que foti el que vulgui. Que tingui una bona jubilació a Oñati. Per l’Evas, pel Sumé i l’Abel, i també pel Fernandito i el Charly. Així és la vida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *