Tragèdies sense drames

Desdramatitzar una tragèdia com és el càncer de mama -o tantes d’altres que vivim en primera persona o que es viuen de molt a prop- era el repte que un professor de dramatúrgia va proposar a Rosa Juan Devesa, ella que treballava de farmacèutica però que se’n va adonar que la resta de la seva vida no seria vendre aspirines; es veia més aviat a prop dels escenaris. El resultat va ser més que un treball formatiu i es va convertir en un tot projecte escènic que fa un any que camina. I ho fa de la mà de la companyia SaludArte, amb la direcció de Laya Martí i les coreografies de Ramón Oller. Destaca, pel seu protagonisme absolut, el paper que interpreta l’actriu Cybele Buffile. Del 21 al 31 de març es podrà veure al Teatre La Vilella, al Poble Sec, però l’autora de la peça no descansarà fins que es pugui veure en un escenari del districte. “Potser en determinades sales no té cabuda per manca d’espai, perquè el decorat són bàsicament bastides, però segur que trobarem un equipament o un teatre a Gràcia perquè es pugui representar l’obra”, explica la directora, convençuda que tant la temàtica i el tractament que se’n fa d’una situació com  és el càncer de mama (“que el pateixen una de cada vuit dones”) agradarà al públic gracienc.  

‘La teta lisa’ està construïda a partir de testimonis reals, aquells que l’autora va recopilar durant un any intens. “Va ser un procés molt orgànic, on les dones van ser molt generoses, i em deixaven acompanyar-les en diferents moments del procés”. Amb tot aquest material, inspirat en dones de diferents edats i condicions socials que s’enfrontaven a la malaltia, la productora gracienca va elaborar un text amb un cert punt àcid de parodia, autocrítica i esperança que recorre totes les fases del dol. La idea, trencar l’estigma cap al càncer de mama. 

La peça també aborda molts assumptes que giren al voltant de la malaltia: què passa pel cap a les dones en cadascuna de les fases; els seus canvis i processos: el càncer, el sexe i l’autoimatge; el canvi de perspectiva que provoca; la sensibilitat dels metges a l’hora de comunicar-lo; la dificultat laboral, el càncer i la pobresa; o la fortalesa que demostren moltes dones per a superar-lo. I la llista és més llarga. “Són setanta minuts on s’expliquen molts temes, és una veritable muntanya russa d’emocions”, clou Rosa Juan.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *