40 anys d’ajuntaments democràtics: el 1979 un primer ple a Gràcia per rebatejar el carrer Gran

El pròxim 3 d’abril es compliran 40 anys de les primeres eleccions municipals des de la recuperació de la democràcia a l’Estat espanyol, però aquest exercici de poder popular no es va traduir en l’activació de la descentralització als districtes fins al setembre d’aquell 1979. A Gràcia el primer ple es va celebrar el 14 de setembre en una sessió presidida per la regidora socialista Mercè Sala, que exercia de presidenta executiva, i amb un ple de 15 consellers: 6 del PSC, 2 del PSUC, 2 de CiU, 2 de Centristes de Catalunya-UCD, 1 d’ERC, 1 de Coalició Democràtica i 1 Bloc d’Esquerra Catalana. Aquestes dues últimes formacions ara serien identificables amb el PP i la CUP.

A banda de la regidora Sala -finada el 2008-, que va ser regidora fins al 1991 i va arribar a ser presidenta de Renfe, entre els noms d’aquell primer ple destaquen a nivell local sobretot el que també posteriorment seria regidor de Gràcia, Xavier Valls, i també el de Ferran Escolies -mort ara fa uns anys-, expresident del Casal La Miranda.

Qui va ser en aquell primer mandat conseller d’urbanisme i després seria regidor de Gràcia (1984-1988 i 1991-1995), Xavier Valls, posa en relleu en aquells primers plens “la figura de Mercè Sala, injustament oblidada per Gràcia, encara que va definir l’actual territori amb el Pla Especial de Reforma Interior (PERI)”. De fet, el punt 6 va aprovar que “per un termini màxim de dos mesos hom porti endavant les gestions per poder elaborar un projecte de pla especial”, i Valls va quedar-ne com encarregat. Més a tall anecdòtic, l’exregidor recorda com Sala “es posava vermella quan escoltava alguna impertinència i esclatava tallant l’interlocutor, ja fos del consell o del públic”.

Ara l’Arxiu Municipal de Gràcia prepara una exposició que busca visualitzar la formació del primer govern municipal democràtic, i una de les perles localitzades a l’arxiu és l’acta d’aquell ple del 14 de setembre. Era divendres. L’acta detalla l’inici a dos quarts de nou del vespre i el final quan faltaven cinc minuts per a les dotze de la nit. Aquell primer ple va tenir vuit punts i en el punt 3 ja es va engegar el “canvi i catalanització dels carrers”. La proposta plantejava canviar el nom de Mayor de Gràcia pel de Carrer Gran, el de plaça Joaquina Vedruna per Plaça Raspall i el de Paseo General Mola per Passeig de Sant Joan. Només hi va haver votació en el cas de Vedruna (9 a favor a 6 en contra), després que el conseller socialista Eduard Cardona demanés no canviar el nom de la plaça perquè Vedruna “va ser una dona molt positiva per al seu poble i país”.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *