Marc Ribas aterra a Casa Fuster amb una proposta de cuina catalana noucentista

El cuiner i presentador de televisió Marc Ribas ja té a punt el seu nou projecte gastronòmic després d’haver obert i consolidat en un any el restaurant La Taverna del Ciri, a Terrassa, i el destí seran els Jardinets de Gràcia, a l’hotel Casa Fuster, on just després de Sant Jordi hi obrirà el restaurant Panot. “Ha sorgit l’oportunitat de fer una cosa gran”, ha explicat a l’Independent, un cop el seu establiment al Vallès -després de tancar Capritx, a Sant Quirze- ja ha agafat velocitat de creuer.

La proposta de Ribas, que segueix compatibilitzant la seva professió amb la seva cara mediàtica a Cuines i Joc de Cartes, a TV3, consistirà en una base de cuina catalana tradicional amb receptes inspirades en l’epoca del noucentisme. “Volem reivindicar, com ho fa el mateix edifici de Casa Fuster, la cuina burgesa i les aportacions dels indians”, afegeix Ribas, matisant alhora que la tria també passa per recuperar plats i ingredients que actualment fins i tot poden ser difícils de trobar. “Això ens ho permet fer el projecte de Casa Fuster”, diu Ribas. En la definició de la carta del nou Panot Restaurant, el cuiner que ha popularitzat la paraula brutal en les seves propostes televisives ja té algunes idees concretades. “Hi haurà llagosta a la catalana, suquet de gamba vermella o galantina de pollastre pota blava, per exemple”, explica.

Ribas està seguint de prop aquestes setmanes el procés de transició que suposarà la renovació integral de la cuina de Casa Fuster i fins i tot el llançament d’una imatge corporativa pròpia del nou restaurant. “Utilitzarem el panot de Gaudí com a símbol”, apunta, justament a imatge i semblança dels paviments hexagonals que caracteritzen el passeig de Gràcia i els Jardinets.
Casa Fuster, en tot cas, manté obert el seu restaurant Galaxó, encara a càrrec del xef Markel Aguirre, amb reserves de moment obertes fins al 15 d’abril. El relleu cap al nou Panot canviarà la cuina però mantindrà l’espai per a uns 40 comensals.

1 thought on “Marc Ribas aterra a Casa Fuster amb una proposta de cuina catalana noucentista

  1. Perquè no es digui que no tinc experiència i llocs per poder comparar. He visitat Can Jubany, Els Casals, Fonda Sala, L’O, Tres macarrons, Lluerna , El Celler de Can Roca, La Fonda Xesc, Xerta, Els Tinars, el ja tancat Mas Pau i fins i tot el també tancat i força conegut pel mateix Riba com és El Capritx. Els de fora de catalunya no els detallo per no fer-me pesat. A tots ells, per una o altra raó trobaria motius per tornar-hi, a uns més que els altres lògicament.
    Amb aquest petit bagatge de restaurants del pais em permeto afirmar que el que fan en aquest local, Panot restaurant, ubicat a la magnífica Casa Fuster és un frau.
    Vaig anar-hi amb parella per un regal, que li van fer uns amics a la meva dona, i que oferten a la seva WEB pel mòdic preu de 290€ per dues persones.
    És la primera vegada que en un pack d’aquest tipus el preu supera al preu escollint directament de la carta.
    És la primera vegada que pagant aquest preu (145€ per capita) ve un senyor a la taula i ens diu que dels 6 o 7 primers, ara no recordo exactament quants n’hi havien, només pots escollir dues opcions. Un plat de tomàquet amb anxoves, i unes aubergínies recremades
    i mal servides. Plats sense cap elaboració, i amb una preparació “zero”. De segon dos suquets de gamba vermella, plat més que escuet, sense cap mena de gràcia, 4 gambes petites per cap . Una carta de vins que en tots els casos duplica els preus de sortida de les diferents opcions que es presenten.
    Tot plegat una proposta incoherent, mal pensada i amb un preu absolutament demencial, desorbitat absolutament injustificable.
    Tema apart és el servei. Des de la recepció al servei de taula, hi ha una manca de professionalitat destacable. En la nostra estada vam ser els dos únics comensals al restaurant en tot el servei de sopar. Teníem la reserva feta perquè era una regal obsequi que vam confirmar per correu electrònic dos dies abans. Sabien qui erem i no podia haver confusió amb ningú altra perquè només estàvem nosaltres, i un dels personatges de la sala encara va venir a la taula a demanar si teníem el paper imprés del règal i quin menú era de les tres possibles opcions. És d’autèncitca risa. Per no parlar del tal Albert que sense deixar-nos veure la carta de vins, va ocupar-se de colar-nos una ampolla que ell volia colar., va ser una elecció condicionada, va posar el que ell va voler. Pagant 145€ per capita no van canviar el servei de l’aperitiu ni del primer plat. En quant van servir postre van desapareixer tots de la sala i van ser incapaços d’oferir si volíem un café. El desgabell en aquest lloc és total i a preu d’autèntic restaurant de nivell. I tot perquè hi ha un personatge que es creu que és cuiner perquè surt a la tele. Quan vaig estar al capritx ja em va semblar fluix tirant a molt fluix. ara em sembla que la presa de pèl ja és insuperable. Van obrir al maig i em sembla que durarà poc. Només picaran japonesos despistats que no saben que fer amb els seus diners. Així que avís per navegants, la decepció és monumental i el preu que es paga un insult.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *