La pastisseria Ideal del carrer Gran celebrarà 100 anys al maig

Fa mesos que el barri en va ple i els veïns els ho pregunten: tant a la mare, la Maria Lluïsa Benito, com als fills, el Miquel Àngel i el Lluís Àlvarez, que fa dècades que s’han posat al pont de comandament d’un negoci centenari que ha esdevingut punt de trobada intergeneracional, malgrat els embats de la renovació dels lloguers. “Feu cent anys! Com ho celebrarem?”, els diuen. “Farem una festa!”, fins ara era la resposta. Ja hi ha data.

La pastisseria Ideal fa 100 anys i el 4 de maig és el dia de la festa grossa en aquest tram superior del carrer Gran, el que va des de Carolines fins a la plaça Lesseps. L’aniversari era a l’octubre, però ara fa bon temps. “Aprofitarem la diada del comerç al carrer per programar un concert amb un quartet de flauta travessera al migdia i un ball a la tarda amb els swingmaniacs”, expliquen el Miquel Àngel i el Lluís.

Al número 207 del carrer, on hi ha l’emblemàtica pastisseria, amb el 1919 ben explícit a la façana i a sobre de la porta d’entrada, hi van obrir negoci els avis, la Maria i el Miquel, quan al carrer fa cent anys hi passaven els tramvies pel mig i el trànsit privat pels costats. “Jo els he vist els tramvies”, diu el Miquel Àngel. La botiga quedava més endinsada i la família hi vivia al fons.

La Maria Lluïsa i el seu marit, en Jordi, segona generació, van anar agafant el relleu cap als anys 50, quan la façana de l’edifici ja es va avançar amb la fesomia actual i la família ja va anar a viure als pisos superiors de l’edifici. Especialitats com el biscuit de la reina, el cremat de crema catalana o sobretot el xuixo -torradet, de crema clara i més ample que estirat; res a envejar als gironins- van anar definint la trajectòria i secret de supervivència del negoci. L’encavalcament entre la primera i la segona generació, segons expliquen els germans Àlvarez, es va repetir als anys setanta-vuitanta ja amb ells com a protagonistes. En Miquel Àngel s’encarrega de la botiga i en Lluís, de l’obrador.

Però la Ideal no és només una pastisseria ni és una pastisseria qualsevol: al barri hi han tancat en els últims anys la fruiteria de la Núria o la botiga de queviures del Joan. També és cert que hi queda la botiga de roba del Joan i hi han arribat la llibreria Ona, la cafeteria de l’Enzo i la botiga de regals de la Maite. Però la Ideal és el símbol. El 2014 van patir per la renovació del lloguer, i van superar aquell embat. Ara cada dia hi entren turistes d’una ruta que tasta la Gràcia autèntica. I en Pep Tosar o la Paula Bonet. I la Ideal segueix despatxant dolços.•

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *