Futbol a les palpentes

Aviat els jugadors de l’Europa hauran d’aprendre a jugar a futbol a les palpentes. El dèficit de llum artificial del Nou Sardenya és alarmant: més de la meitat dels focus no s’encenen. Les imatges televisives del partit de lliga contra l’Ascó (2-1) palesen el mal estat d’un enllumenat obsolet que ningú ni repara ni substitueix. L’ajuntament es fa el sord i segueix sense atendre les peticions d’una directiva que diu que no tenir diners per a fer front a una inversió tan quantiosa . Sense acord entre l’amo i el llogater del camp no s’albira cap solució lluminosa i la imatge de l’Europa es cada cop més pobra.

La foscor actual contrasta amb el resplendor del capvespre del 19 de setembre del 1963 en què es va inaugurar el primer enllumenat elèctric del camp vell. L’equip havia assolit l’ascens a 2a divisió la temporada anterior i el tàndem presidencial Zalacaín-Balagué s’havia proposat millorar les instal·lacions del carrer Sardenya: ampliació de la tribuna i les graderies adjacents, vestidors més còmodes, bar nou i la instal·lació de torres de llum! La junta d’aquella època no va estalviar recursos i va contractar la mateixa empresa que havia muntat l’enllumenat elèctric a Les Corts, Sarrià i Mestalla, entre d’altres estadis. El projecte era potent: 4 torres metàl·liques amb 24 focus incandescents de 1500 watts.

L’estrena va ser lluïda ja que es va jugar un partit amistós contra un FC Barcelona carregat de grans jugadors. Aquella nit de dimecres, l’Europa va tenir llum pròpia en tots els sentits. Més de 15.000 espectadors van omplir de gom a gom el camp per a veure en acció els dos onzes. Per part local van jugar García (Ramón); Camacho (Alfonso), Pedrín, González; Salud (Boada), Duró; Joseíto (Rosa), Tomàs (Ricos), Rojas, Parès i Vives. Els blaugranes van jugar amb: Sadurní (Comas); Mur, Garay, Gràcia; Marañón, Vergés (Albert); Cubilla (Zaballa), Goyvaerts, Kocsis (Balcells), Rifé i Vicente. Tot i el bon joc gracienc, el resultat final va ser favorable als visitants (1-3), amb gols de l’escapulat Parès (25’) i dels blaugranes Rifé (40’), Zaballa (88’) i Balcells (89’). La derrota, no obstant, no va eclipsar la gran festa de la família europeista, que albirava sortir del túnel i consolidar-se entre els grans equips catalans. La temporada 1963-64 l’equip va estar a punt de jugar la promoció d’ascens a 1a divisió i els llums del carrer Sardenya il·luminaven una gespa natural digna dels millors camps del país. Els focus van funcionar durant vàries dècades i van servir per a veure grans partits nocturns oficials o amistosos.

A partir dels anys 70, però, les temporades lluminoses van donar pas a una etapa fosca i llarga que encara dura. El Cinturó de Ronda es va endur la torra de la córner Camèlies/Sardenya. Les tres restants van seguir en funcionament. La darrera gran revisió de manteniment es va fer la temporada 1979-80 gràcies a la insistència del president Bernardí Balagué, just abans d’una eliminatòria de copa contra el Lleida. Les torres antigues es van desmuntar per sempre a finals del 1992. El Nou Sardenya es va inaugurar el maig del 1995 amb només 2 torres i un rengle de focus al capdamunt de la visera de la tribuna: 4, 3, 2… i encara gràcies.

La instal·lació moderna s’ha anat fent malbé al llarg dels anys i des de fa més de 10 anys reclama ser substituïda per a una de més rendible i eficient. Prova d’aquesta insuficiència és el reforç que TVC ha hagut d’improvisar en partits de copa Catalunya per tal d’il·luminar els forats negres que té el camp. Avui, el llum vermell s’ha encès definitivament i algú haurà de començar a posar-se les piles.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *