La pintura nòrdica que inspira poemes

Un viatge inspirador i una amistat igual d’inspiradora són l’origen del darrer recull de la poetessa Assumpció Forcada, Sumo/Finlandia (Cronos Editorial), que presentarà el proper dijous 4 d’abril a la Casa Golferichs. I ho farà, com no podia ser d’una altra manera, amb la Fina Palau al seu costat, poeta guitarrista i cantautora (també coneguda pels seus recitals des del balcó del seu pis de Torrent de l’Olla). Poesia, música, militància, compromís, els seus espectacles són, també, una demostració d’amor. “Tot el que fem ho fem desinteressadament, no estem protegides per les institucions però a canvi, som més lliures”, explica l’Assumpció.

També per amor i per amistat el llibre es publica ara, apressat per l’estat de salut de l’amiga finlandesa. Tot i que la gestació dels poemes ve de lluny, de les moltes estades al país nòrdic, l’Assumpció no volia arriscar-se a esperar més perquè el poemari és un homenatge a la seva amiga (i també a la seva parella), i desitjava que ella el tingués a les mans. La inspiració nòrdica, doncs, és ben visible (més enllà del propi títol): la portada és un quadre del pintor islandès Karl Gudmundur Asbjörsson, una aqüarel·la feta expressament per al llibre. “Ell i la meva amiga es coneixien”, aclareix Forcada. Precisament la pintura ha suscitat la major part dels poemes d’aquest darrer recull: “en els meves estades a Helsinki visitava gairebé a diari l’Ateneum, i en els seus quadres trobava el material per escriure”, confessa la poeta. Un exemple: “A ‘Lavando en el hielo’ veus una dona que fa un forat al gel per rentar, fixa’t quines heroïnes les dones finlandeses d’aquella època”. A vegades és un llac, a vegades és la mort que rega unes flors. “Aquest pintura em va sobtar molt, és molt especial perquè fins ara no havia sortit el tema de la mort”, confessa Forcada.

També hi haurà pintura a la presentació del llibre perquè tot tingui més sentit i esdevingui un espectacle complet. La veu de la poeta (a vegades cantada), la guitarra de l’amiga poeta (amb melodies originals escrites per als poemes de l’Assumpció) i la projecció de la pintura que va inspirar les paraules.

“El que fa la Fina és únic”. Ella i l’Assumpció són parella artística des del 1980. Des de llavors no han deixat mai de fer recitals. La publicació d’un nou recull de poemes és una bona oportunitat per a elles i per a les persones que les van a veure i a escoltar. “És molt notable el treball que fa la Fina, composar una música per a cada poema, una música que va acomodant segons la meva veu, els silencis, el ritme”. L’Assumpció és molt explícita: no parla del seu llibre si no és per compartir l’espai amb la Fina. I aprofita per recordar que ara, amb el bon temps, la cantautora gracienca tornarà a sortir al balcó del pis de Torrent de l’Olla on resisteix a la pressió especuladora que ha envaït la ciutat. Tot per amor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *