10 anys de la nova plaça Lesseps: un artefacte urbà finalment amb més llums que ombres

L’última gran reforma de la plaça Lesseps ja té deu anys. El 5 d’abril de 2009 l’aleshores alcalde, Jordi Hereu, va tallar la cinta del nou espai entre protestes, després d’una llarga negociació en la qual el model de plataforma veïnal, amb Una altra plaça Lesseps és possible, i el suport de tècnics i arquitectes independents com Itzíar González, va culminar en un pacte que va deixar molts detalls pendents, i grans reptes sense data, com la L9 o la reforma de Travessera de Dalt. Però Gràcia va guanyar una plaça (o un artefacte urbà, com diuen els experts consultats).

La nova Lesseps, gràcies als veïns, que per primera vegada parlaven a l’administració amb el mateix llenguatge i les mateixes eines, va aconseguir el que teoritzava l’aleshores regidor de Gràcia, Ferran Mascarell: cosir els barris del nord i del sud. Ho havia plantejat un llunyà 1996 la inquieta regidora Teresa Sandoval, però van ser els veïns qui ho van concretar. Anivellar l’espai, connectar nord-sud i recuperar espai públic van ser les claus de la disputa.

Va ser la segona gran batalla després de la lluita que el 1972 va enfrontar els veïns a l’Ajuntament de Porcioles i Masó davant la pretensió de fer passar el cinturó de ronda a través d’un pas elevat i fer espai a la polèmica Via 0, que trinxava el nucli històric des de Joanic. La Via 0 es va anul·lar, hi va haver polèmica sobre el disseny de la plaça i fins a 1979 no es va inaugurar.

Quaranta anys després d’aquella primera reforma i deu després de la reforma, l’anàlisi positiva amb matisos és el que s’imposa per part dels experts: així ho creuen el portaveu d’Amics de Lesseps i exportaveu d’Una altra plaça Lesseps és possible, Fernando Casal (vegeu entrevista), el dissenyador i pedagog Josep Mañà (vegeu opinió) i la persona que més ha analitzat la plaça, el geògraf Brais Estévez, que el 2014 va fer la primera foto fixa d’aquella nova plaça en la seva tesi La controvèrsia de la Plaça de Lesseps (Barcelona). Una oportunitat per a repensar la condició dels espais públics urbans.

Estévez, actualment adscrit a la Universitat Federal de Bahia (Brasil) és el més crític dels tres i adverteix a preguntes de l’Independent “aquesta eterna provisionalitat de Lesseps, sense que s’hagi creat un fòrum veïnal obert i permanent sobre un espai on sempre hi falta alguna cosa”. Més enllà del fet que la plaça sigui molt més transitable, i que ja no sigui una frontera entre barris “ni un forat negre inaccesible”, Estevez destaca l’apropiació “minoritària i inesperada” de la plaça que han fet els adolescents a les zones de proa i popa del vaixell imaginari o la proliferació tardana d’infants a les pistes de botxes i a tota la banda de mar de la plaça.

Donant continuïtat a les conclusions que aportava a la seva tesi, Estévez argumenta el punt d’insatisfacció que al seu parer sempre arrossegarà Lesseps, perquè ningú la reconeix com una plaça: “és un altre tipus d’artefacte urbà” i hi posa l’accent en el moment de la segona batalla. “Crec que Lesseps va tenir la mala sort de renéixer en un ínterim. A cavall d’un món vell que entenia que la ciutat encara es podia pensar i projectar segons una lògica representativa, tecnocràtica i jeràrquica i un món nou, més interessat en el repte de la vida en comú, i de la multiplicació de les formes de vida a la ciutat”, diu.

La tesi d’Estévez va contraposar la noció d’afecte que va generar la biblioteca Jaume Fuster, dissenyada per Pep Llinàs, amb la plaça d’Albert Viaplana que és “com un mausoleu d’un altre temps que no agrada pràcticament a ningú”. “La biblioteca té aquesta potència afectiva que empeny a ser-hi, i la plaça, amb aquells elements ornamentals, no”, explica.

La plaça Lesseps, deu anys després de l’última reforma, segueix pendent de grans i petits moviments: el 2015 va viure una prórroga de la discussió veïnal entre Amics de Lesseps i l’Associacíó de Veïns i Comerciants (quan es va retirar la grua del metro), es tornarà a esventrar tard o d’hora quan tornin les obres de la L9 (la tuneladora és a sota) i no ha resolt el camí escolar del Rius i Taulet (que ha de recórrer a agents cívics). Lesseps segueix mutant, poc a poc, i s’assenta poc a poc en el terreny.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *