L’impàs

per Lluís Bou

Els períodes de transició, com el que ara viu Catalunya, són molt interessants. Catalunya es troba actualment en un impàs, entre la declaració de la independència i la independència efectiva. És un període de transició clàssic i que s’ha vist en altres moments de la història i en altres indrets, amb una durada que depèn de cada circumstància.

Els moments de transició són sempre delicats, perquè hi solen aparèixer deformacions, càstigs, els monstres dels quals parlava Antonio Gramsci. Ho estem veient cada dia a les notícies. És una característica dels moments de transició, quan l’antic no ha acabat de morir i el nou no ha acabat encara de néixer.

La sèrie Rebellion de Netflix mostra molt bé com va anar tot això a Irlanda, amb un període de transició molt complex. Irlanda va declarar la independència el 1916 després que els independentistes van ocupar el servei de correus a Dublín. Però la secessió no es va fer efectiva fins al tractat entre el govern britànic i la República d’Irlanda del 1921, cinc anys després, que no seria acceptat per l’IRA.

La sèrie explica aquells 5 anys, i hi apareixen molts detalls que us resultaran familiars. Des de la incredulitat dels unionistes anglesos amb la nova situació, fins a la impossibilitat de les polítiques ambigües, passant pel paper destacat que en la resolució té la capacitat de resistència personal.

Aviat es projectarà als cinemes la pel·lícula Un poble i el seu rei, que ja es va preestrenar als Verdi, centrada en la Revolució Francesa. La revolució va esclatar el 1789, però la monarquia no va caure fins al 1793, quan Lluís XVI va ser guillotinat a l’actual plaça de la Concòrdia de París.

Des de la presa de la Bastilla i la Declaració dels Drets Humans, fins a l’arribada efectiva de la República francesa, van passar 4 anys convulsos. En un període de transició també agitat. Els grans fets històrics arriben sempre amb ‘delay’.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *