Amics de Lesseps: “Ara cal deixar que la plaça envelleixi amb cura”

Fernando Casal (Tavernes de la Valldigna, 1948) és un dels principals activistes de la plaça Lesseps, vinculat als veïns de Casa Ramos, aquells que un dia es van presentar a Urbanisme, van detectar que la reforma prevista no comportava cap transformació rellevant i van crear Una altra plaça Lesseps és possible. Casal, amb Itzíar González i un gruix de veïns, van parir la nova plaça parlant de tu a tu amb l’administració. Ara forma part de la cèl·lula dorment que és Amics de Lesseps.

Com recordes la segona batalla de Lesseps, vist des del 2019? S’ha satisfet allò pel que vau lluitar?
La consciència de Lesseps va venir del sector històric, banda Josepets, i a banda Travessera [antiga plaça de la Creu], no en volien saber res. Mascarell es va adonar que teníem raó. Va ser dur però interessant.

La unitat veïnal va ser efímera.
Primer ens deien que érem submarins de CiU i després avantguarda del PSC, i els partits van jugar per sota fins i tot amb un advocat que després va acabar a UPyD, Ramon Veciana. Allà va començar la mala maror. Però vam aguantar.

Amics de Lesseps existeix?
Sí. Quan hi ha temes calents, sortim, com quan el 2015 l’Ajuntament va voler posar el pipican de 300 metres quadrats a la banda sud.

Deu anys després. Què?
Jo li poso un suspens a l’administració per la falta de manteniment. Ens vam gastar 18 milions d’euros i l’estem deixant fer malbé: el jardí fet caldo, els parterres fatal, la neteja bé a Gràcia però malament a la banda de Sarrià…

Hi veus plaça o diferents espais?
No és una plaça, és un gran espai. L’eix Gran-Josepets funciona sobretot a nivell peatonal. Els d’urbanisme ens deien que no havien pogut fer el carril bus més estret… Es va discutir molt Vallcarca, Mitre i també Príncep d’Astúries, amb la proposta que ara s’ha executat!

A banda de la línia 9, què hauries fet diferent?
Precisament l’accés al metro del centre de la plaça. Ens van colar un golàs fent una entrada provisional, amb una sortida sense continuïtat mecànica, amb un ascensor que no va allà… Gisa no va preveure que en aquest país les coses provisionals són les que més duren.

La tesi de Brais Estévez considera consolidades la part de la biblioteca i la del parc sud.
Sí. El parc és un bon espai d’estada, tot i que el Districte no ha apostat pel teatret. La biblioteca és un centre potent d’atracció, amb l’únic però del solàrium immens previ que a l’estiu és dur.

El creixement del verd era un gran repte que el primer estiu, amb la plaça pelada, va ser reivindicat.
Els de la UTE deien que havien de passar dues primaveres perquè es veiés florit.

També ha perviscut una certa crítica als elements arquitectònics.
Viaplana va interpretar desitjos dels veïns: va elevar una idea d’homenatjar Ferdinand Lesseps amb el canal. També va donar un caire esotèric a la llum: s’encenen les taques de llum quan encara és de dia i a l’alba s’havia de fer a la inversa.

I el polèmic pal·li.
Viaplana ho va decidir en el context del forat de 40 metres de la L9: es creixia cap amunt. S’havia d’explicar bé, i com quan amb una pintura t’has d’explicar, malament.

No cal tornar a aixecar la plaça. Però si volguessis viure la tercera batalla de Lesseps, què hi faries?
Lesseps ha estat un espai maleït, i ha tingut molt mala premsa. Per això penso que ara la plaça ha recuperat una dignitat, i que ara cal deixar que envelleixi, però amb cura i manteniment. Que passi el temps.

L’escola està patint una mica.
Pateix la ubicació. No es va contemplar de quina manera podia guanyar espai a la plaça.

Com afectarà Vallcarca o la L9?
Caldrà tornar a obrir amb la L9, però es pot fer amb cura i sense un gran impacte. I Vallcarca la gent dels moviments socials tenen raó: cal reconstruir Vallcarca i no és necessària una gran avinguda.

Veurem oberts Santa Perpètua o Maignon?
No. Ha passat el temps.

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *