Olalla Moreno: ‘Sóc més fràgil que els personatges que interpreto’

per Clara Darder

Des del Teatreneu van trucar a l’escola d’interpretació Nancy Tuñon, buscant noies per fer un càsting per El Diari d’Ana Frank, i l’ha van escollir. Després la sèrie Nissaga de Poder, al 1997, fent de filla petita dels Montsolís. I després un no parar de feines com treballar amb Isabel Coixet, a A los Que Aman. Protagonista a Porca Miseria; Kubala, Moreno y Manchón i El Ministerio del Tiempo. Actualment a Com s’hi fos ahir a TV3, és la Cati.

Quan vas decidir ser actriu?
Als 12 anys ja volia ser-ho, però no em ve de família. La mare va estudiar pintura a la Masana i amb el meu pare compartíem el món del cinema. Potser em ve d’aquí.

Ha canviat el concepte de ser actriu des de fa 20 anys?
Ara tot està més professionalitzat amb representants que abans no calia, perquè cadascú s’ho podia fer a la seva manera. Els joves actors estan més enfocats. Tantes sèries i tant per mirar, estem en un boom que hi ha de tot i és impossible veure-ho tot. A vegades penso que tot això petarà.

Com és besar a qui no t’agrada?
Ho fas i ja està, és inqüestionable a la professió. Escenes de sexe no n’he fet gaires però com quan les fem tothom té pudor, l’energia és “ai, ai, ai, anem amb compte” i per tant totes surten bé.

Com es viu ser famosa?
No sóc famosa, si de cas sóc popu. Amb Nissaga de Poder vaig viure circumstàncies desagradables i ho portava regulero. Si la gent és amable i prudent, i sap acceptar un “ara no puc” doncs bé, però hi ha gent que s’enfada i per tant no m’agrada.

Alguna vegada has volgut deixar la professió?
Algun cop ho he pensat, però llavors el dilema és I hi ha què em dedico?

Treballar en un culebrot és menjar cada dia?
És una benedicció, tenir feina constant. Treballar del que t’agrada es genial.

I la Cati?
Una noia que viu per la pasta a tots nivells. Estic fent vitalicis amb iaios per quedar-nos el seu pis. Em sembla molt divertida.

Què tal treballar amb en Marc Cartes?
He treballat a Kubala i ara al Com s’hi fos ahir. És la positivitat amb potes, i és molt bon company. Ja m’han dit altres vegades que “quina sort que tinc”.

Has treballat amb Isabel Coixet, com va anar?
Vaig fer el càsting i després la vaig invocar dins d’un cotxe. ‘Isabel Coixet, concentra’t la Matilde sóc joooo’. I em van escollir. De tant en tant faig aquestes coses.

Sempre tens papers de noia dolça?
Jo sóc més fràgil que els personatges que normalment interpreto, i la Cati m’agrada perquè dins les dones acomodades que he interpretat és diferent, és ambiciosa amb els diners, entremaliada, i és divertit.

Tens un premi per un curt, com es viuen?
Les crítiques dolentes m’arriben molt i en canvi els premis em duren molt poc. Em dic “Ah, està tot bé, doncs seguim”.

T’has quedat sense feina en algun moment?
Sí, llavors és quan em focalitzo en ‘sortirà alguna cosa’ i em poso activa a buscar solucions. Confio en què tot arriba. Les feines posteriors les agafo amb unes ganes que rebento.

Et fas autocrítica?
Sempre n’he fet. Abans era molt dura amb mi mateixa. Normalment no tenim consciència de la vida d’un mateix, veure’t créixer a la pantalla, i a més, en un paper que no ets tu. És complicat, però no perdo mai de vista la realitat.

Et veus velleta fent d’actriu?
Sí, m’agradaria seguir fins al final, és una feina fantàstica, però la vida disposa i després no sabem on ens portarà.

Visc a Gràcia des de…
2016, abans vivia a Madrid a Majadahonda allunyada de la urbe. Ara tot el contrari Gràcia es urbeurbe, i més urbe. És molt agradable. Hi ha quelcom que la fa especial, està al centre-centre. M’agrada molt però em xucla molt també, em devora, podria no sortir-ne i no me n’adonaria. Ningú li importa venir, hi ha molta oferta, i tothom s’hi apropa, llavors acabes no sortint. Sort que sóc inquieta i em moc per molts llocs.

Has participat en reunions de la Casa Vicens?
Canvis en el tràfic, les obres, el neguit de què passarà al voltant dels carrers. Els veïns volíem explicacions del que estava passant i havíem platejat algunes coses a l’Ajuntament. Estem a expectants, encara queda molt per veure.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *