Petits trucs

per La Criticona

En l’últim i únic article que em van publicar el mes passat em vaig adonar, gairebé horroritzada, que havien decidit col·locar-me sota la secció de “crítica de cinema”. No tinc intenció de fer cap anàlisi crítica de la nostra cartellera, ja sigui per falta d’interès o per mandra, o les dues. El fet és que, de cop, m’he sentit amb el deure d’escriure alguna cosa sobre alguna pel·lícula o sobre el cinema.

Per punts, m’encanta anar al cinema, però com a bona millennial, sóc jove i pobra com una rata. Sí, el cinema de vegades pot picar una mica… entre crispetes, beguda, entrades i la cerveseta de després per comentar el “plot twist” de la pel·lícula. Així doncs, hauré de tirar dels petits trucs que sé per poder anar al cinema de la manera més econòmicament possible, i, de pas, us els comento per a estalviar-me una altra crítica. El primer és fixar-se bé en el Dia de l’Espectador. Normalment, són els dimecres, però el Cinema Verdi el té els dilluns, cosa que és genial per combinar-te, per exemple, el cinema Bosque i Verdi, i mirar la cartellera segons els dies. D’altra banda, els Cinemes Texas sempre té preu reduït d’entre 3 i 4 euros (molt fan). Sí, em fixo en tot, sempre trec el meu moneder amb totes les targetes de descompte possibles, des del Carnet Jove fins a la del Caprabo, per si de cas. També és interessant estar al dia de tots els esdeveniments que impulsen aquests cinemes, plens de festivals o projeccions especials. Aquest mes d’abril arriba el BCN Film Festival, un festival dedicat a Sant Jordi, en el qual es projecten pel·lícules amb temàtica literària o històrica (del 22 al 30 d’abril). El preu és de 2,90 euros, i hi ha diverses sessions gratuïtes i unes quantes estrenes. Tinc especial interès per veure La filla d’algú, protagonitzada per Aina Clotet, i la pel·lícula dirigida per Laura Jou La vida sense Sara Amat. Està bé saber que, malgrat al to modernet i excessivament car que té el barri de Gràcia, podem trobar algunes opcions econòmiques per anar al cinema. Els especialment gasius (o “tacaños”) poden portar-se també la beguda i les crispetes de casa. I els gasius-gold poden escriure articles en diaris a veure si els cau l’acreditació d’algun cinema, per exemple.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *