Jaume Arnella: “Viure del món de la faràndula ara és tot un miracle”

Jaume Arnella i Rafel Sala (ARSA pels amics) es van constituir el 1976 –en plena Marxa de la llibertat– com a duet internacional sense fronteres. Van construir un repertori de cançons populars i de pròpies que van escampar arreu. Després cofunden l’Orquestrina Galana i graven cinc discs. I 43 anys després decideixen fer un exercici de repàs de la memòria perquè s’emocionen damunt de l’escenari i fan emocionar la gent que els escolta. “Aquesta és la feina de la faràndula”, assegura Arnella. Ho faran aquest divendres 10 de maig a les 22 h al CAT, casa seva.

Per què aquesta revisió ara?
Ens venia molt de gust i va sorgir d’un comentari que vam fer un dia entre el Rafel i jo sobre què bé que ens havia quedat un disc, què bé que sonava… I si el tornem a cantar?, vam dir.

És un repàs ben ampli, perquè són més de 40 anys de trajectòria.
Vam començar l’any 1976 coincidint amb la Marxa per la Llibertat i ens vam establir a Cornudella del Montsant, recollíem cançons populars i també en fèiem de pròpies, i d’allà anàvem arreu del país. Després hem fet cinc discos i hem anat a molts països, a Suïssa, a Montecarlo amb els germans Poltrona… Farem una pinzellada de tot això a l’espectacle del CAT. Tenim temes que són políticament incorrectes des de la primera paraula fins l’última.

És un exercici de nostàlgia?
És un exercici de repàs de la memòria. Va ser una època determinant, on anàvem a les escoles d’estiu a ensenyar les cançons. Ens reclamaven des de Rosa Sensat i nosaltres oferíem el nostre material. Ara ens adonem que són cançons que s’aguanten perfectament avui dia. Les cançons de Beget són colpidores ara, i tenim temes que ens fan riure ara.

Enguany ha estat un ‘Tradi’ d’aniversaris. Com ho has viscut?
Per a mi l’aniversari més emocionant va ser el zero. Perquè ningú ens feia cas però sabíem que el que teníem entre mans valia molt la pena. I amb el temps això està més que demostrat. Miro enrere i estic molt content del que hem fet. Perquè viure ara del món de la faràndula és un miracle.

Com definiries la situació actual de la música d’arrel?
La part artística està millor que mai amb músics millors preparats que mai. Són els programadors i les institucions qui ha de fer els deures. Ells prefereixen invertir en l’AVE i nosaltres defensem els rodalies.•

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *