Jesús Alvira, els silencis de la fotografia

per Ramon Casalé Soler

És obvi que hi ha moltes maneres de representar el paisatge dins del terreny fotogràfic, tant si es fa de manera real o bé modificant alguns aspectes de l’espai visual per poder obtenir uns millors resultats estètics. Doncs el que veiem a l’exposició Fotografías y micropelículas, del fotògraf i documentalista Jesús Alvira (Saragossa, 1957) a la galeria Espai B (Torrent de l’Olla, 158), és una clara mostra de natura des d’una òptica més íntima, però no exempta d’una mirada contundent de tot allò que percep. Aquesta és la primera exposició que fa a Barcelona.

Alvira es va formar al Centre d’Estudis de la Imatge (CEI). A banda de dedicar-se a la fotografia, desenvolupa també altres activitats com són les de director, guionista i realitzador d’audiovisuals, documentals i programes de televisió, que li permeten conèixer millor el món de la imatge des de perspectives ben diferents, i per això el que ara contemplem a Espai B ens permet endinsar-nos en algunes de les temàtiques que li són més properes, com són la terra, els cels i els éssers vius, encara que des de perspectives ben diverses, però que cerquen els detalls més superflus i a la vegada els més significatius de qualsevol de les escenes que representa.

L’autor denomina “micropel·lícules” a les fotografies on apareixen a la vegada el moviment i la immobilitat, encara que sembli una contradicció, on tot aparenta equilibrar-se, com també succeeix entre el soroll i el silenci, ja que per representar-lo mitjançant la imatge no és gens fàcil, doncs intervenen alguns factors que l’artista ha de saber esmenar i alhora mostrar-lo com són en realitat. Per exemple, cóm es representa el vent?, òbviament amb el moviment de les fulles, de l’aigua o del núvols, però i el soroll de l’aigua?, doncs aquí és on les “micropel·lícules” intervenen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *